Ho portem dins

Avui he rebut un mail d'una bona amiga d'Arenys de Munt, la Carme Riera de l'Associació de dones d'aquest municipi.
Sabia de la meva caiguda i amb aquest video que m'ha adjuntat, m'ha fet emocionar.
Realment és cert, cal aixecar-se de nou malgrat les caigudes. Gràcies Carme!!

Volia compartir amb vosaltres aquest petit regal perquè segur que hi ha més gent que cau una i altra vegada, que no pot més, que se sent sola...o com jo que cau per les escales.
Avui, per tots aquells que ensopeguem a la vida, aquestes imatges.

ja he sortit de l'hospital!!

S'ha acabat el malson. Portava tres dies en aquesta habitació (la finestra que fa tres per l'esquerra) de l'hospital de Mataró. Finalment la meva caiguda per les escales del Centre Cultural de Cardedeu, tot presentant el meu nou llibre Elisabeth Eidenbenz, més enllà de la Maternitat d'Elna, va comportar entrar a quiròfan. Ara ja tinc l'húmer i la ròtula de l'espatlla en el seu lloc, i per tant, només em queden 40 dies de repòs...
Peró el més increïble és poder comprovar com han sortit voluntaris per portar-me a totes les presentacions previstes, i no anul.lar cap acte de l'agenda.
M'he emocionat quan he vist la solidaritat de la gent en fer-me costat en moments difícils com aquest.
Demà, la Montse em porta a Torelló. El divendres la Gemma a Sant Cugat pel matí i en Jordi a Manlleu pel vespre. I el dissabte a Barberà en Joan...
Tota la penya del Molí de Santa Agnès de Malanyanes han seguit fil per randa, minut a minut, totes les meves necessitats. I la colla de xiques de Cardedeu, han estat sempre presents en qualsevol logística operativa
És pot demanar més en aquesta vida?
Per a tots aquests voluntaris, només unes lletres del poeta:

Precisament ara
que la meva vida
semblava voler-se aturar
ha arribat de puntetes
la fada de l'amistat
sota els ulls silenciosos
de qui escruta
amb esperança.
Jo que volia aturar-me
ara vull continuar,
jo que volia abaixar
l’esguard
vull ara tenir alt
el meu cor
i fer-lo palpitar
Perquè sé prou
que en alguna part
hi ha sempre el cor
de les coses
i de les persones
que estimo.

vacances forçades

Benvolguts amics,
us escric amb una sola ma perquè ahir, mentre començava la presentació del meu llibre, ELISABETH EIDENBENZ, MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA a Cardedeu, vaig caure de les escales i he patit una fractura d'espatlla.
Tot i que intentaré mantenir la meva agenda sense massa canvis, avui és un dia de descans, i he volgut il.lustrar aquest post amb una fotografia d'un paisatge que m'aporti serenor. Estic de vacances forçades peró amb bon ànim.
Amb tot, la presentació de Cardedeu va ser molt emotiva i nombrosa de públic, a qui agreixo la seva assistència.
La meva espatlla, amb calent, em va permetre poder acabar i gaudir del caliu de tots els presents, que em va motivar fins al final.
A tots, moltes, moltes gràcies

diumenge dia 13 Cardedeu, presentació del nou llibre: Elisabeth Eidenbenz, més enllà de la Maternitat d'Elna

aquests dies estic desapareguda...

Estic tancada a casa, acabant l'original PA, CROSTA I MOLLA, que parla de la guerra a la comarca de Les Garrigues vista des de la visió de les dones.
El temps és escàs quan ja s'acaba el plaç d'entrega, però no volia deixar-vos sense blog tants dies, ara que m'havia fet el ferm propòsit de cuidar-lo millor que l'any passat.
Per tant, fins d'aquí uns dies, que tanco persiana...però deixant-vos una imatge corprenedora: una dona trobant el seu fill mort després del bombardeig de Lleida.
La fotografia, es clar, és de Centelles.