S'ha acabat el malson. Portava tres dies en aquesta habitació (la finestra que fa tres per l'esquerra) de l'hospital de Mataró. Finalment la meva caiguda per les escales del Centre Cultural de Cardedeu, tot presentant el meu nou llibre Elisabeth Eidenbenz, més enllà de la Maternitat d'Elna, va comportar entrar a quiròfan. Ara ja tinc l'húmer i la ròtula de l'espatlla en el seu lloc, i per tant, només em queden 40 dies de repòs...
Peró el més increïble és poder comprovar com han sortit voluntaris per portar-me a totes les presentacions previstes, i no anul.lar cap acte de l'agenda.
M'he emocionat quan he vist la solidaritat de la gent en fer-me costat en moments difícils com aquest.
Demà, la Montse em porta a Torelló. El divendres la Gemma a Sant Cugat pel matí i en Jordi a Manlleu pel vespre. I el dissabte a Barberà en Joan...
Tota la penya del Molí de Santa Agnès de Malanyanes han seguit fil per randa, minut a minut, totes les meves necessitats. I la colla de xiques de Cardedeu, han estat sempre presents en qualsevol logística operativa
És pot demanar més en aquesta vida?
Per a tots aquests voluntaris, només unes lletres del poeta:
Precisament ara
que la meva vida
semblava voler-se aturar
ha arribat de puntetes
la fada de l'amistat
sota els ulls silenciosos
de qui escruta
amb esperança.
Jo que volia aturar-me
ara vull continuar,
jo que volia abaixar
l’esguard
vull ara tenir alt
el meu cor
i fer-lo palpitar
Perquè sé prou
que en alguna part
hi ha sempre el cor
de les coses
i de les persones
que estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada