dilluns, 13 de juny de 2011

El llegat d'Elisabeth Eidenbenz: les petites Elnes


fotografia familia Homedes





Ahir, dia 12 de juny, Elisabeth Eidenbenz hauria complert 98 anys. Tots esperàvem aquesta data per cel.lebrar plegats el seu aniversari. Amb la gran família d'Elna havíem preparat tot un seguit d'actes per felicitar-la en la distància...que si globus, que si gegants, que si castellers...
Al final no va poder ser. L'Elisabeth se'ns en va anar uns dies abans...però malgrat tot les petites Elnes van mantenir el seu compromís en mostrar que són el seu llegat.
Anaven arribant a la Maternitat d'Elna, contentes, rialleres, alienes al dolor de l'absència, que ahir es notava més que mai.
Vaig intentar guardar una certa distància per copsar millor l'escena: uns nens que corrien amunt i avall, rient, jugant...com aquells nens de l'exili de l'any 1939, aixoplugats sota la tutela d'Elisabeth que va fer-los recuperar el seu somriure.
El Batlle d'Elna, emocionat, a penes va poder llegir el seu discurs de comiat per aquesta gran dona. Em va commoure quan va dir: ...perdoneu el meu català escàs de vocabulari i això farà que a vegades les paraules no em surtin be...o potser serà l'emoció...
Tan de bo tinguéssim un batlle com ell a les terres dels catalans del sud, com diu ell. Que lluita pel que creu, encara que no sigui políticament correcte.
I entremig flaixos d' històries menudes, de gent anònima, que van creuant-se en el temps i en l'espai de manera transversal, com l'Elna d'Arenys de Mar, la més petita, només 2 mesos, que la seva mare alletava asseguda en una cadira...un gest que va recordar-me a altres mares d'Elna, que també alletaven allà mateix fa més de 70 anys.
Contrastaven les cares entremaliades de les petites Elnes, amb les Elnes ja adolescents...posant distància en el posat, però orgulloses de ser-ne part de la història.
I els pares, tots defensors d'uns valors que ens uneix i que junts hem format una gran família, un petit exèrcit de la pau i de la solidaritat. Així m'ho deien: ...que hem de fer per organitzar actes?...que cal fer per ajudar al batlle per mantenir aquesta flama d'Elna? ...això d'avui no ho podem malmetre...
Una mare d'una Elna em va dir: ...quan necessitis ajuda per fer coses, només has de xiular i venim tots!
Un pare de Badalona reflexionava com el discurs de l'Elisabeth, en que defensa la igualtat de tots, podia haver-se llegit en la constitució del seu nou ajuntament, on onegen banderes xenòfobes per aconseguir un mesquí redit polític.

Però d'aquest cabdal d'imatges i pensaments de la meva memòria, em quedaria amb un moment. Una abraçada intensa d'una mare d'una Elna, l'Esperança, que va perdre la seva mare la mateixa setmana que l'Elisabeth ens deixava. Em deia entre plors continguts:...allà dalt segur que es trobaran i veuran això...mira, mira...tantes Elnes...tantes Elnes...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ahir va ser un dia molt especial, aquesta vegada tenyit per la nostàlgia de la pèrdua… de la marxa d’una dona que va fer el bé a canvi de res, com vaig sentir més d’una vegada ens els parlaments d’ahir, un àngel… i com els àngels, si és q s’hi creu o es sent, algun lloc especial tenen assignat per passar-hi l’eternitat i, si més no, com et vaig dir, romandrà en nosaltres… tots els que hi érem a Elna… i sobretot, ha de continuar en les Elnes, aquestes petites i no tan xiques que, es van fent grans… elles han de ser el seu relleu, han de créixer sabent el motiu del seu nom; sabent que són el nostre demà, i es que hi tenim el futur dipositat a l’espera que creixen en la llibertat, en la dignitat, en la pau… Que el que va iniciar l’Elisabeth no acabi a la maternitat d’Elna, que segueixi, que continuï arreu a través de les llavors que són aquestes nenes, futures dones del demà….
Per mi ahir també va ser un dia especialment emotiu i, en llegir-te aquest vespre, i sobretot la teva abraçada amb l’Esperança jo també he tornat a sentir la fiblada … També em vaig abraçar a l’Esperança, per vàries raons... per la pèrdua de la seva mare i el dolor punyent de la pèrdua de l’Ona, la meva segona filla…. I la casualitat, una vegada més, apareixia en aquesta historia que és la meva vida:
Ahir, fent el berenar a Elna ens van oferir begudes, entre d’altres el refresc de llimonada de la marca Cap d’’Ona d’Argelers... Ostres... quina casualitat vaig pensar.... ufff.... vaig sentir alguna cosa estranya dins, aquest cop ja no era l’ofec i el dolor punyent que durant mesos m’ha tingut segrestada, va ser un flash... i en aquell moment parlava amb l’Esperança i li explicava l’horror d’aquests mesos... i ens vam abraçar... per totes aquelles persones estimades que ens han deixat i, que d’alguna misteriosa manera estaran per sempre vinculades a la Maternitat i al seu esperit...
Amb 14 anys, com saps, vaig decidir que si mai tenia una filla portaria el nom d’Elna, perquè m’agradava i l’havia vist a la sèrie del compte Arnau… més endavant, crec que gràcies al teu article a la revista sàpiens, vaig descobrir la historia de la maternitat i l’Elisabeth… llavors encara em vaig reafirmar amb la forta convicció de posar-li Elna a la filla que un dia havia de tenir… i va ser així, al Parc de la Ciutadella la meva Elna va ser-hi, però dins la panxa….
Tot aquest temps he trobat preciós el nom que porta la meva filla, pel que significa, per la historia i com a homenatge a tots aquells que, en el camí tortuós de l’exili ho van perdre tot, com l’avi…. El meu avi també va haver de fer l’ègida forçada acollit en les terribles platges….
En les històries de les mares d’Elna no he pogut evitar sentir, de molt lluny, el patiment que havien de viure parint fills malalts, morts,... veure’ls morir per les terribles condicions, etc... i la vida, a voltes macabra, ha fet que, d’una manera tràgica jo visqués el meu propi drama ... donar a llum una nena morta després d’un part exhaust de 16 hores...
El meu estat, ahir, era estrany.... després de l’abraçada amb la mare de l?Elna gran, l’Esperança, vam agafar la nostra Elna i vam marxar els tres a les platges d’Argelers, cap a quarts de 8h del vespre.... l’Elna se’ns va adormir i, en la intimitat d’una tarda que ja s’arronsava, vaig trepitjar aquella sorra ... làpida de molts infants que l’àngel de l’Elisabeth no va poder arribar a salvar.... i en aquell indret, entre el vent i l’emoció, vaig pensar en totes elles i ells... mentre omplia de sorra l’ampolla del Cap d’Ona... pensava en la meva petita, a la que mai li sentiré el plor, ni la veu,... pensava en l’Elisabeth i la força i valentia de la seva vida impregnada d’amor i de valors que tots hauríem de copiar, i pensava en l’avi.... En aquella platja que un dia va ser l’infern, jo, una tarda de juny, després de viure el meu propi malson, he aconseguit apaivagar el dolor....
Una abraçada,
Meritxell de Fàbregas

Anònim ha dit...

Assumpta, a nosaltres també ens va commoure aquest batlle d'Elna. I ser a la maternitat en un dia com aquest i, molt especialment, les teves paraules.
El llegat de l'Elisabeth són les petites Elnes i les teves paraules (en llibres i xerrades.)
Una abraçada.
Seguim...

De la família de l'Elna de Banyoles (la dels bessons ☺)

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

els dos bessons de Banyoles, en Marçal i l'Elna, eren uns belluguets encisadors. Ens veurem aviat per Banyoles!!

Meritxell, el teu escrit està amarat de sentiment, i segur que la teva petita Ona està amb l'Elisabeth. Moltes gràcies per compartir amb tots el teu pensament més íntim.
una abraçada ben forta.

Anònim ha dit...

No és pas que sigui anònim. Fa unes hores he enviat un comentari i segurament he tocat una tecla que no havia de tocar.
Assumpta, moltes gràcies pel que has fet i el que fas. Et puc ben assegurar que les paraules de l'Alcalde d'Elna quan va dir que l'esperit de l'Elisabeth era a la Maternitat, ho viag poder comprovar quan durant els primers parlaments em vaig escapar a l'edifici de la maternitat per tal de sentir i viure sensacions i sentiments; i com no, fer un reportatge fotogràfic.
També, vaig poder sentir molts sentiments després de la meva intervenció a Tornarem com a dona embarassada que se l'enduen a la Maternitat d'Elna. Et ben assegur-ho que quan vam rodar a la platja d'Argelers em vaig reprimir molt més que els sentiments. Però ahir, estant sola dins la Maternitat vaig sentir l'amor i l'escalfor de l'Elisabeth.
Després, i quan tu vas parlar, vaig poder gaudir de la companyia d'una petita Elna - tenia una senyora de la Vila d'Elna al costat que em deia: aquesta nena té ulls de catalana !
En tot cas, Assumpta, moltes gràcies per ajudar-nos a destapar tants i tants sentiments, emocions, i coses amagades que tenim moltes famílies i que s'han passat de generació en generació.
Una abraçada d'una nena d'Argelers i de la seva filla.
Núria.