El llegat d'Elisabeth Eidenbenz: les petites Elnes

fotografia familia Homedes





Ahir, dia 12 de juny, Elisabeth Eidenbenz hauria complert 98 anys. Tots esperàvem aquesta data per cel.lebrar plegats el seu aniversari. Amb la gran família d'Elna havíem preparat tot un seguit d'actes per felicitar-la en la distància...que si globus, que si gegants, que si castellers...
Al final no va poder ser. L'Elisabeth se'ns en va anar uns dies abans...però malgrat tot les petites Elnes van mantenir el seu compromís en mostrar que són el seu llegat.
Anaven arribant a la Maternitat d'Elna, contentes, rialleres, alienes al dolor de l'absència, que ahir es notava més que mai.
Vaig intentar guardar una certa distància per copsar millor l'escena: uns nens que corrien amunt i avall, rient, jugant...com aquells nens de l'exili de l'any 1939, aixoplugats sota la tutela d'Elisabeth que va fer-los recuperar el seu somriure.
El Batlle d'Elna, emocionat, a penes va poder llegir el seu discurs de comiat per aquesta gran dona. Em va commoure quan va dir: ...perdoneu el meu català escàs de vocabulari i això farà que a vegades les paraules no em surtin be...o potser serà l'emoció...
Tan de bo tinguéssim un batlle com ell a les terres dels catalans del sud, com diu ell. Que lluita pel que creu, encara que no sigui políticament correcte.
I entremig flaixos d' històries menudes, de gent anònima, que van creuant-se en el temps i en l'espai de manera transversal, com l'Elna d'Arenys de Mar, la més petita, només 2 mesos, que la seva mare alletava asseguda en una cadira...un gest que va recordar-me a altres mares d'Elna, que també alletaven allà mateix fa més de 70 anys.
Contrastaven les cares entremaliades de les petites Elnes, amb les Elnes ja adolescents...posant distància en el posat, però orgulloses de ser-ne part de la història.
I els pares, tots defensors d'uns valors que ens uneix i que junts hem format una gran família, un petit exèrcit de la pau i de la solidaritat. Així m'ho deien: ...que hem de fer per organitzar actes?...que cal fer per ajudar al batlle per mantenir aquesta flama d'Elna? ...això d'avui no ho podem malmetre...
Una mare d'una Elna em va dir: ...quan necessitis ajuda per fer coses, només has de xiular i venim tots!
Un pare de Badalona reflexionava com el discurs de l'Elisabeth, en que defensa la igualtat de tots, podia haver-se llegit en la constitució del seu nou ajuntament, on onegen banderes xenòfobes per aconseguir un mesquí redit polític.

Però d'aquest cabdal d'imatges i pensaments de la meva memòria, em quedaria amb un moment. Una abraçada intensa d'una mare d'una Elna, l'Esperança, que va perdre la seva mare la mateixa setmana que l'Elisabeth ens deixava. Em deia entre plors continguts:...allà dalt segur que es trobaran i veuran això...mira, mira...tantes Elnes...tantes Elnes...