divendres, 9 de setembre de 2011

Ha mort en Josep Termes




...Vaig créixer en un barri obrer servint cigalons i mongetes amb botifarra, tot eren obrers polititzats..., explicava aquest lúcid historiador que no només parlava d'allò que havia viscut des de petit, sinó perquè també ho havia estudiat a fons durant tota la seva trajectòria acadèmica.
Defensava el nostre petit país. En una entrevista deia sense pels a la llengua: ...Tot poble vertebrat amb claredat és una nació i té dret a la sobirania...
No voldria posar aquí tot el seu bagatge professional, i si ho voleu saber podeu clikar aquí.
Jo us voldria parlar de la persona-historiador, que entenia la Història com un tot, que havia de traspassar les barreres acadèmiques per filtrar-se dins la societat de manera transversal.
...tothom té dret a la cultura i no només el món acadèmic, sovint endogàmic...deia.
Josep Termes, fill de pagesos pobres emigrats a Barcelona, va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donar-se'n de baixa en constatar que ...deixava de ser un partit obrer portat per obrers i hi entraven els nois de casa bona a manar...
Potser per això m'agradava tant, perquè era un històriador que sempre anava contracorrent...
Adéu mestre!