Avui "m'he perdut" per Peralada. Tenia ganes de badar per aquell indret tan carregat de històries sobre el Patrimoni Artístic durant la Guerra Civil i el període de La Retirada.Havia estat al Castell de Peralada per consultar els seus arxius durant la meva recerca pel llibre El Setè Camió, i poc després pel rodatge del documental de TV3 sobre el mateix tema. Però no havia pogut gaudir amb prou temps del seu entorn.
De fet, avui també estava allà per feina. Demà em toca sortida d'exili amb un col.lectiu, i volia fer una ruta alternativa al Castell de Sant Ferran de Figueres, un altre dels punts forts pel tema del Patrimoni Artístic durant la Retirada.
Però Peralada m'atrau molt també. I no li manca Història!
Passejar per fora les muralles del castell de Peralada, m'ha servit per estructurar mentalment el meu discurs de la sortida.
...per aquí entraren els quadres del Prado...allà es veu encara el dentell trencat de la porta perquè no passaven els quadres de mida grossa...allà era la cambra on s'estava el President Azaña...
M'han deixat passejar una mica pels seus esplèndids jardins mentre imaginava com podien ser aquells darrers dies de guerra...fins que el crit d'una cigonya m'ha fet sortir del túnel del temps.
Anirem parlant de Peralada... però de moment us deixo aquesta vista de les seves dues torres, i una altra fotografia de quan el castell era dipòsit dels quadres del Prado en plena guerra civil. Un tema apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada