dijous, 29 de desembre de 2011

El meu regal de Reis: MAIA, una història especial

la meva euga MAIA

Avui no us parlaré ni d'exilis, ni de guerra civil, ni de memòria històrica...
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres una història petita, meva, personal. I la seva protagonista és la meva euga MAIA.
Seria llarg d'explicar d'on arrenca la meva passió pels cavalls. Només dir-vos que la meva relació amb MAIA ha estat un dels millors regals que m'ha fet la vida.
Ens coneixem des de fa més de 25 anys. L'he vist des de que era una euga jove, plena d'energia, guapíssima...fins ara, ja gran, retirada en una masia de la Vall d'en Bas.
Amb ella he viscut moltes experiències, damunt del seu llom, o caminant al seu costat. Sempre m'ha escoltat movent les seves orelles cap a mi, i crec que les passejades compartides m'ha estalviat més d'una visita al psicoanalista...
Amb ella, galopant, he conegut l'expressió màxima de la llibertat. I també amb ella, dormint al ras sota les estrelles d'una nit d'estiu en una clariana de bosc, a tocar de les Agudes, en el Montseny, m'he sentit plenament feliç.

MAIA va compartir amb mi un tram de la meva vida important... fins que va arribar la Joana, la meva filla. Ella de ben petita s'enfilava damunt la MAIA. I l'euga, pacientment, deixava fer...de manera excepcional, perquè la calma no era una de les seves virtuts, precisament.
La Joana anava creixent en la mateixa proporció que MAIA anava envellint, compartint plegades noves aventures.
Aleshores MAIA ja era més de la Joana que meva. I les contemplava com galopaven pels camins rurals a prop de casa, amb aquella sensació que els anys passen ràpid, massa ràpid...
Un dels millors records que tinc d'elles dues és quan acompanyaven als Reis d'Orient de Cardedeu, engalanades de patgesses reials. L'euga amb garlandes daurades i la Joana abillada amb vestits de vellut i diademes orientals.

Aquest estiu, MAIA va complir 33 anys, l'edat de Crist, com diu ma mare...però que si ho comparem amb l'edat humana, ja ha arribat als 100 anys!!
Vam decidir amb el seu veterinari, en Vicenç, que ja tocava retirar-la.

Era una cruïlla difícil. Què fas amb una euga vella, que no serveix més que per anar al costat d'ella, tranquil.lament, sense córrer...mentre li grates amb afecte el llom.
No pots tractar a un animal vell com si fos un cotxe que pots deixar abandonat en un desguàs.

Però un amic de la Joana, en David, va donar-nos la solució. Ell viu a la Vall d'en Bas i tenia un cavall solitari a qui li calia companyia. De lloc no en manca pas...tenen una muntanya sencera i tres camps d'herba per pasturar...i per la nit, poden aixoplugar-se en el cobert dels tractors... ens va dir.

Dit i fet!! i aquest estiu, abans que vingués el fred, vam portar a MAIA al mas d'en David, a Puigpardines.

Amb el seu cavall, en WARO, robust i ros, van agermanar-se de seguida, contents tots dos. Un, per tenir companyia, i l'altra, per tenir camp per pasturar.

Des d'aleshores, hem anat sovint a visitar-la. Quan ens veu arribar, baixa tranquil.lament pel camí de la muntanya, i ens saluda amb un renill. Sap que sempre duem pastanagues, pomes, garrofes...
Ahir, ens hi vam arribar amb la Joana. Vam riure plegades quan la veiérem baixar, com sempre, amb el seu pas tranquil cap a nosaltres. Però aquesta vegada portava una manta que en David li havia posat. A la Garrotxa fa més fred que a Cardedeu... ens deia.

Quan ja marxàvem, vaig recordar els seus vells temps de patgessa reial. Veient-la amb la manta granatosa, em recordava les seves antigues garlandes...

Potser m'he allargat massa per explicar-vos que us volia fer un regal de Reis anticipat.
Ja veieu que la història de MAIA donaria per fer un llibre...que de fet, ja està escrit!
Va ser el meu primer llibre, 10 anys abans de la MATERNITAT D'ELNA. Era una edició curta i que es va esgotar ràpidament entre amics i coneguts.

Aquests dies, posant ordre en els documents antics del meu ordinador, he trobat l'original, i he pensat que, atès que ja no queden exemplars, i que editorialment no té interés comercial, us el podeu baixar i llegir-lo clikant AQUÍ

No espereu trobar un gran relat, ja que aleshores em faltava ofici, però és una lectura amena, senzilla, apte més per a nens que per adults, però que entre línies es poden trobar els valors que calen perquè un infant aprengui a cuidar i estimar als animals.

El podeu imprimir, relligar-lo, i deixar-lo amb altres regals de Reis. De fet, MAIA ja té experiència amb això de patgessa reial...

Espero que us agradi el meu regal de Reis!!

3 comentaris:

Glòria ha dit...

Moltes gràcies Assumpta. Ho llegiré, de fet, ja m'ha enganxat la introducció. Bona entrada d'any 2012!

Elena Gelabert ha dit...

Quin regal de Reis més bonic... sens dubte serà un plaer llegir-lo. Quan tornis a veure la Maia, dóna-li molts petons de part d'una enamoradíssima dels animals.


Elena Gelabert

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Glòria, és una història molt especial. Espero que t'agradi!! una abraçada

Elena, el cavall no és un animal de companyia com pot ser el gat o el gos, que et queda a prop, però és un animal que si s'entrega a tu és una passada!!
un petó ben fort.