dilluns, 19 de desembre de 2011

La Solidaritat en temps de supervivència

Ahir, a la Marató de TV3, malgrat la crisi i el moment de penúries econòmiques per a molta gent, va recollir una suma importantíssima de donatius per la causa.
El fet va fer-me recordar una conversa que vaig tenir amb Elisabeth Eidenbenz fa ja uns quants anys, quan tot just començàvem a posar les peces del trencaclosques de la Maternitat d'Elna.
Jo, li explicava un fet, un retall de memòria d'un exiliat, que relatava com havia pogut agafar un tros de pa dins aquell infern d'Argelers. Se'l va menjar d'amagat, sol, en un racó d'aquella platja...
Jo ho explicava a l'Elisabeth, i quasi justificava aquell comportament, el legitimava.
...En temps de crisi, tot s'hi val...quan t'hi va la supervivència s'entén l'egoisme... deia jo.
L'Elisabeth Eidenbenz es va enfadar amb mi. Va dir-me que si pensava així, mai entendria el que era la paraula Solidaritat.
Va explicar-me amb vehemència com havíem d'educar als nostres fills:
... dins la Solidaritat i no en la llei de la Supervivència...aquella en la que tot s'hi val, en la llei del més fort, el que millor s'adapta als canvis, en definitiva, en la llei de Darwin...
Pel contrari, hem de saber educar en la Solidaritat, que serveix per combatre l'egoisme que neix de la supervivència... Va sentenciar.
Jo, l'escoltava sorpresa davant d'aquella reacció tan abrandada del mot Solidaritat.
Va continuar dient-me:
...imaginem que hi ha un naufragi, i les persones afectades han estat educades pels criteris de la supervivència. Aquests s'agafaran amb les dues mans al tauló, enmig del naufragi, i no ajudaran a ningú més que a si mateixos. Aquests, no se'n sortiran.
Per contra, si les persones del naufragi són les educades per el valor de la Solidaritat, aquestes s'agafaran només amb una ma al tauló, i amb l'altra ma, ajudaran a més persones a salvar-se. Aquests se'n sortiran!
Li torno a repetir, la Solidaritat és per combatre l'egoisme que neix de la supervivència.

Va ser tota una lliçó de com portar la teoria dels valors a la pràctica. Ahir, amb la Marató de TV3, va passar el mateix. Ser solidari en temps d'abundància, no té massa mèrit. El que realment ens fa grans és donar quan tot escasseja.

Els temps han canviat des d'aquell exili al camp d'Argelers, però els valors per continuar ajudant són els mateixos, perquè en cada petit trosset de món nostre tenim l'oportunitat de portar-los a la pràctica. Com per exemple, ahir, a la Marató.