Des de la seva primera edició, l'octubre del 2005, el llibre La Maternitat d'Elna, lluny de caure en l'oblit després de ser novetat, ha fet un camí ascendent. Cada dia que passa creix l'interès sobre aquesta història, i s'ha convertit en un fenomen social més enllà del món acadèmic, perquè no hem d'oblidar que el tema arrenca com un assaig històric sobre l'Exili Republicà.
Moltes persones han pensat, erròniament, que La Maternitat d'Elna és una novel.la inspirada en fets reals. I no!, perquè tots els protagonistes expliquen fil per randa la seva vida viscuda en temps excepcionals d'entreguerres.
En aquest cas és fa bona la dita que la realitat supera la ficció. Com deia l'altre dia un lector...el més trist és que això va passar de veritat...
He perdut el compte dels exemplars venuts i les edicions fetes, que han servit per escampar arreu els valors d'Elisabeth Eidenbenz, destacant entre els grups de lectors diversos, el col.lectiu dels estudiants que han llegit el llibre com a lectura de curs.
Entre tots hem sumat, sumat, sumat...i de manera bidireccional, perquè tot m'ha retornat cap a mi, sovint en forma de nous testimonis d'aquell exili, que m'han demanat formar part de la història.
És per això que surt una nova edició de La Maternitat d'Elna amb tres testimonis nous.
El primer, una mare d'Elna, la Conxita. Ella va parir a la Maternitat d'Elna, i quan va llegir el meu llibre l'any 2005, va sentir que tot el seu passat, sovint dolorós, retornava amb força!
El segon testimoni és una nena del camp d'Argelers, que explica la seva violació sense paraules, només amb silencis. I recupera la paraula per explicar-me com l'Elisabeth Eidenbenz la treu d'aquell infern d'Argelers.
El tercer, és un nen d'Elna, nascut en aquella maternitat d'any 1941, i que vaig conèixer el dia de l'enterrament d'Elisabeth Eidenbenz. Ens havíem conegut una mica tard, quan aquesta història semblava que es tancava amb la mort de la seva alma mater. Però vam parlar molta estona, suficient per entendre que encara quedaven pàgines per escriure...
M'agradaria que entréssiu en el túnel del temps, i entenguéssiu el que era viure allà, aixoplugat de les guerres, i poder mirar per la finestra amb serenor, amb el Canigó tallant l'horitzó, pensant en tot el que havia quedat a l'altra banda...
(edifici Maternitat d'Elna. Fotografia: Cesc Compte)Per tot plegat, surt aquesta nova edició de La Maternitat d'Elna, revisada i ampliada. Per a tots vosaltres, benvolguts lectors, amb molta il.lusio per seguir compartint aquesta petita gran història.
Espero que us agradi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada