vacances

Ara si que han arribat les vacances, tot i el temps ennuvolat...però aprofitaré per escriure, llegir, cuinar, pescar, i badar...
Oficialment torno l'1 de setembre, i extraoficialment encara em queden 3 presentacions del llibre ELISABETH EIDENBENZ; MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA, a Fulleda (dia 4), l'Escala (dia 6) i Platja d'Aro (dia 11).

Per tant, amics i amigues, fins la tornada.
I APROFITEU ELS BONS MOMENTS...encara que no surti el sol, perquè sempre podrem trobar un tros de cel blau, segur!!
CARPE DIEM.

Francesc Català Roca : la memòria en imatges

Estic quasi de vacances, i l'altre dia vaig aprofitar per veure l'excel.lent exposició sobre Francesc Català-Roca i les seves fotografies.
Havia rebut un missatge des del facebook del seu fill, que em feia d'amfitrió per explicar-me el perquè de cada fotografia, tot un luxe!!

Sabia que m'agradaria, però les expectatives van quedar àmpliament superades per aquelles fotografies plenes de vida, moments atrapats en l'espai i el temps, mirades, gestos....i sempre aquell joc fantàstic entre la llum i l'ombra. Genial.

Totes les fotografies em van fascinar, tant les de caire més humanístic, amb un recorregut per la societat dels anys cinquanta i seixanta, com la fotografia d'arquitectura, més desconeguda pel gran públic.

Amb tot em quedo amb una fotografia que potser passarà desapercebuda per la majoria de visitants. Correspon a la sèrie de Conca.
Català-Roca va assabentar-se que Dominguín, el torero, havia organitzat una corrida de toros per impressionar a la que després seria la seva dona, Lucía Bosé. La plaça de braus estava en el poble de Carrascosa del Campo.
Les autoritats del moment van engalanar el poble per l'ocasió. Un munt de banderoles de paper es balancejaven al compas del vent damunt els enfustissats de la improvisada plaça, com si fos un embalat de festa major de poble.
Però Català-Roca va captar la singularitat d'aquelles banderoles. S'anaven alternant les que portaven "el Yugo y las flechas", amb altres que duien l'esvàstica nazi. L'any, segons el peu de fotografia: 1954
Feia ja 9 anys que l'Alemanya nazi havia perdut la guerra, però a Carrascosa del Campo encara quedaven nostàlgics que no oblidaven els seus vells amics.

Francesc Català-Roca va perpetuar la memòria amb les seves fotografies, tal i com ell mateix ho explica en el seu catàleg: ...em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien ràpidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies...

Segur que no...

en memòria de l'Armonia de el Cogul, una de les protagonistes del llibre PA, CROSTA I MOLLA

el Cogul

Avui pel matí, a primera hora, una trucada des del petit poble garriguenc de el Cogul, m'anunciava la mort d'una de les padrines del llibre PA, CROSTA I MOLLA, l'Armonia.

La setmana passada la vaig anar a veure, sabia que estava malalta i no volia deixar passar més temps. Volia donar-li un exemplar del llibre en ma.
Mentre recorria el camí per aquella petita carretereta entre Castelldans i el Cogul, recordava a l'Armonia i la seva energia quan la vaig entrevistar la tardor passada, amb aquelles ganes per col.laborar en el llibre, amb una memòria plena de sentiments.
Quan vaig arribar a Cogul, les seves nebodes van avisar-me que havia anat a la perruqueria per poder atendre'm ben pentinada. No volia que la veiés desmillorada.

L'Armonia d'aquesta darrera vegada ja no era aquella padrina de la tardor. Amb tot, va agrair el llibre...encara he arribat a temps per veure'l...em va dir, tot sabent que no li quedava massa camí per fer.

Avui, en memòria seva, us deixo un fragment de la seva vida explicada en el llibre PA, CROSTA I MOLLA.

...aquells bombardeigs...allò ja era el final. Vam tornar al poble i restarem amagats a casa la padrina fins que van entrar els nacionals. Fins al darrer moment hi va haver tiroteigs. Al carrer, estesos, van quedar-hi 5 soldats rojos morts. No ens els deixaren tocar perquè deien que eren rojos.
De moment semblava que tot aniria millor, perquè ja no bombardejaven, i això era molt. Però quan les coses es van normalitzar una mica més, de seguida vam veure les conseqüències d'aquella guerra. Hi havien els guanyadors i els perdedors, que més o menys eren els de sempre, o sigui, els rics els pobres. Els pobres mai guanyen cap guerra, per això fan la revolució.
El meu pare intentava estar be amb tothom, eren temps difícils i de denúncies. Ell era el forner del poble.
Un dia, els que manaven al nou ajuntament van fer-lo cridar per manar-li que a partir d'aleshores faria el pa blanc pels que havien guanyat la guerra, i pels altres, pa negre.
Ell s'hi va negar. Va dir que encara li quedava dignitat, i que o feia pa blanc per a tothom o pa negre per a tothom.
Però no va servir de res perquè van posar un altre forner i ell es va quedar sense feina. I a partir d'aleshores, a treballar en el que es trobava, agafant olives, ametlles...al tros...

Armonia, padrina, descansa en pau.

ELNA (Eduquem La Nostra Estima)

Fa pocs dies va arribar-me un mail d'unes dones de Sitges que havien creat una associació amb el nom d'ELNA.
Pensava que seria un grup de dones amb activitats de gènere, o d'alletament matern, o relacionada amb la recuperació de la memòria històrica envers les dones inspirada en la història de la Maternitat d'Elna.

Però no, i em va sorprendre aquesta iniciativa, ja que les sigles d'ELNA corresponen al projecte: Eduquem La Nostra Estima, amb l'objectiu de treballar les emocions i la creativitat amb els infants, amb especial atenció amb infants en risc d'exclusió.

Una vegada més es posa de manifest les diverses lectures que provoca la història de la Maternitat d'Elna adaptada a les nostres vides.

Aquest és un llegat més dels que ens va deixar Elisabeth Eidenbenz. I anem sumant, sumant, sumant...

homenatge a les padrines de PA, CROSTA MOLLA

Avui, dia 2 de juliol, al Centre Cívic de la Granadella, fem un homenatge a totes les padrines que van ajudar-me per escriure el llibre PA, CROSTA I MOLLA.
Elles estan una mica desorientades perquè de sobte s'han convertit en protagonistes de la Història. ...a mi mai m'han preguntat que penso...deia una padrina quan preparàvem el llibre.
Segurament ja hem fet tard per a moltes dones que ens han deixat i que mai van poder parlar, expressar el que pensaven per partida doble: perquè eren dones i del bàndol vençut. Per això és important fer actes com el d'avui, per donar veu a tanta gent injustament silenciada.
Les padrines de PA CROSTA I MOLLA volen fer sentir la seva veu, i nosaltres amb il.lusió i emoció continguda, les escoltarem.

Avui a la Granadella. El dia 4 a El Soleràs. I el dia 7 a Juncosa.

avui a Cassà de la Selva, una presentació molt especial: Elisabeth Eidenbenz + El Tercer Home

Els qui ja han llegit la biografia d'Elisabeth Eidenbenz, saben com la Viena de 1945 va marcar la seva vida. I quan ho explica fa referència a la pel-lícula de Carol Reed, El Tercer Home, que tan be reflecteix aquella Viena de postguerra, ocupada per les quatre potències, enmig de la gana, del mercat negre, de la misèria i el fantasma de la guerra freda, i que la mateixa Elisabeth Eidenbenz va viure en pròpia pell.
És per això que els amics de Cassà de la Selva, també amants del bon cinema, han volgut combinar els dos temes, fent un passi previ de la pel-licula El tercer Home, abans de la presentació de la Biografia d'Elisabeth Eidenbenz.
La pel-lícula comença a les 19,30h, i la presentació a les 21h. Tot a la Sala Galà de Cassà de la Selva.
Per aquells cinèfils que us agradi aquesta combinació, esteu convidats!!