dimarts, 6 de març de 2012

Dia Internacional de la Dona Treballadora



Aquesta setmana recordem un dia molt especial. El 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Jo voldria dedicar aquesta jornada especial a Elisabeth Eidenbenz, una vegada més. I per fer-ho us passo un retall de les seves memòries, on queda evident com pensava aquesta dona en plena Guerra Civil espanyola. Sempre en favor d'altres dones.
Diu així:

...les espanyoles eren dones que defensaven el que creien amb ungles i dents. Tenien un caràcter llatí, apassionat, i algunes d'elles es van enrolar a la Milícia per anar al front, com a resposta immediata al feixisme, i això tenia molt de mèrit perquè aquelles dones no tenien un precedent d'una consciència política, tot just feia quatre dies que la República espanyola havia endegat les primeres polítiques socials d'igualtat. Anar al front era un gest espontani, que els sortia de dins perquè no volien defugir del compromís acabat de néixer.
I les que estaven a la rereguarda també tenien aquesta força, la seva solidaritat no tenia límits i no coneixia fronteres.

...jo a vegades em sentia impotent davant de tants problemes, les veia a elles amb aquella força i les admirava. La majoria estaven soles, tenien l'home al front o s'havien quedat vídues, però continuaven lluitant sense defallença.
...ara, quan parlem de feminisme, jo sempre em remeto a les precursores del moviment social i no puc deixar de pensar en aquelles dones catalanes i espanyoles que eren autosuficients, sabien sobreviure de manera diferent a les de la Segona Guerra Mundial, per exemple, tenien una resistència gens planificada però efectiva.
Després vaig tornar-les a trobar a la Maternitat d'Elna, i aquelles dones sempre reien i estaven contentes malgrat la guerra, però treballaven, treballaven, treballaven...

(Elisabeth Eidenbenz; més enllà de la Maternitat d'Elna "Editorial Ara libres.2010)

2 comentaris:

beta ha dit...

Assumpta avui he tornat a veure la teva xerrada sobre la Maternitat d'Elna (l'he vist dos cops) m'ha tornat arriba com si fos el primer cop que en sentis a parlar, moltes felicitats per la feina que fas!

Avui quan acabat la xerrada et volia parla del meu Treball de Recerca, però no se perquè no m'he atrevit a dir-te res, el meu treball, que vaig presenta l'any passat, es titula: Ramon Torrents, un Manresa al front de l'Aragó, aquests noi era un cosí del meu avi que només sabíem que va morir a la guerra civil però un dia remenant les golfes dels meus avis vaig trobar una capsa i vaig veure totes les cartes que aquest noi havia enviat a la seva mare hi ha la seva xicota, mentre investigava sobre la vida d'aquests noi, vaig conèixer un home que era capellà (dic era perquè es va morir l'any passat) em va explicar tot el seu exili detallat punt a punt, tota aquesta explicació la tinc gravada, ara després de llegir tot això et preguntaràs perquè t'ho explico, només tu explico per si un dia necessites aquesta gravació pots compta amb la meva ajuda!

(Perdó si hi han moltes faltes o el redactat no senten massa bé)

torno a repetir moltes felicitat per tota la feina feta!

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola Beta,
m'interessa molt el que estàs explicant,
si pots passar-me una adreça electrònica, quedem un dia i parlem,
moltes gràcies pel teu comentari,
estaré pendent de la teva resposta,
una abraçada
Assumpta