Ens quedem sense memòria

Sóc jurat del Premi de Memorials Populars Romà Planas i Miró de la Roca del Vallès des de fa anys perquè permet recollir memòries de moltíssima gent que vol explicar la seva vida dins un context històric que ens pertany a tots.

La majoria de manuscrits que ens arriben tenen una temàtica comú: la Guerra Civil espanyola, l'Exili, el Franquisme...perquè van ser els fets històrics que més van marcar a tota una generació.
La vida d'aquelles persones va ser excepcional bàsicament perquè eren coetanis d'uns anys excepcionals, en un temps d'entreguerres.
I per tant, les seves memòries estaven amarades d'emocions i sentiments, sovint contradictòries però intenses.

Tot plegat va fer que ens arribessin manuscrits originals d'una qualitat altíssima, com la vida de la Remei Oliva, una mare d'Elna, o Montserrat Julió i el seu exili amb el vaixell Winnipeg. Inicialment eren llibretes plenes de pàgines escrites i que es van transformar en llibres d'èxit com Exilio i Vida Endins respectivament, i que ja formen part de la nostra memòria col.lectiva.

Però ara que els anys han passat, aquella generació va desapareixent pel pas natural del temps, i ens hem adonat que ens quedem sense memòria.
Ja en queden pocs d'aquells que poden explicar, i escriure, tot allò que van patir.
La memòria se'ns mor...

Per l'edició d'enguany del Premi Romà Planas i Miró, ens han arribat pocs originals...perquè van queien... molts ja no hi són.
I els que queden, sovint els fa massa mandra posar-se a escriure, passar a net, com diu un avi...

És per això que volem fer una crida perquè els fills i els nets ajudin a recuperar aquestes vivències. Amb les noves tecnologies poden ser el braç executor per donar forma a aquelles llibretes sovint oblidades dins un calaix.

No ens faci mandra, perquè tots naixem, vivim i morim, però la paraula escrita no mor mai. I no podem permetre que no quedi ningú per a recordar...