dilluns, 2 d’abril del 2012

Sumar experiències d'avis i adolescents per construïr un futur millor



Fa pocs dies vaig fer una sortida d'Exili molt especial. Era un grup, que si us fixeu amb les fotografies que adjunto en el post, veure-ho com alguns dels integrants ja pentinen canes.
Era un col.lectiu portat per la Mar Vidal de Terrassa, que treballa en el Programa de Gent Gran del Pla de Barris la Maurina de Terrassa i l'Institut Les Aymerigues, dins el marc d'activitats conjuntes per a diferents generacions.
El tema de la sortida era la Guerra Civil i l'Exili.
Molts dels avis de la sortida podien parlar per pròpia experiència, i de seguida amb els seus relats, van atrapar l'atenció dels joves que escoltaven.

...a casa escoltàvem d'amagat la ràdio, unes emissores prohibides...i el meu avi em deia: baixa les persianes!! tanca la porta! ...eren emissores contra Franco, i si ens enxampaven, podíem anar a la presó...

...uaalaaa! que emocionant...deia un dels nois.

Una àvia el va replicar mentre li explicava la seva experiència sota les bombes que queien a Barcelona.

I així va passar tot el matí intercalant històries i trepitjant territori d'exili per poder entendre millor aquell final de la guerra.

A l'hora del dinar, que ja ens coneixíem tots plegats i havíem confraternitzat prou, els avis van començar a treure les seves carmanyoles amb truites de patates fetes a foc lent, croquetes casolanes, mandonguilles del rostit...i els nanos amb els seus entrepans freds, van començar a provar aquells menjars dels avis i a entendre que això del fast food no va enlloc.
Al final els avis van compartir amb els joves les seves carmanyoles barrejant les croquetes amb les històries de guerra i postguerra.

En definitiva, una experiència única, barrejar dues generacions que habitualment no es troben mai, per poder parlar plegats d'un passat, per entendre un present, i encarar un futur millor.

I com deia un avi, ja a l'autocar, quan li vaig preguntar si es trobava cansat, em va contestar: ...yo hoy, entre tanta juventud, me he sentido como un chaval!

Visca l'autoestima!!