divendres, 8 de març de 2013

Dia Internacional de la dona treballadora

...Quan tenia onze anys, em llevava a les quatre del matí amb el so de la sirena per anar a treballar a la colònia, on engegaven a les cinc. Plegàvem a dos quarts de vuit del vespre i rebia un jornal de tres pessetes a la setmana. De les catorze hores i mitja comptades se'n podien rebaixar una per dinar i dos quarts per esmorzar i berenar. Tornàvem al capvespre a casa amb un grup de companyes, bo i resant el rosari...

Avui, dia de la dona treballadora, he volgut començar aquest post amb un fragment del meu llibre  El Silenci dels Telers, un llibre que ha servit per homenatjar a totes les dones que, des de ben petites ja anaven a treballar a la fàbrica, amb el seu cabasset quan encara era de nit, al toc de la sirena.

Aleshores encara no es commemorava el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i quan avui, aquelles nenes ara ja dones grans, veuen la commemoració i tots els actes que es fan a l'entorn de la diada, no poden evitar un somriure irònic mentre remuguen: ...per a nosaltres cada dia era el dia de la dona treballadora...

Amb tot, és necessari posar data per recordar d'on venim, i llegir el manifest per reivindicar les igualtats encara no assumides. Tal i com em recordava una d'aquestes dones grans, testimoni de El Silenci dels Telers quan parlàvem d'igualtats entre les feines i les retribucions econòmiques entre homes i dones dins les colònies.
Jo li pregunto: ...i no sentia impotència cobrar menys que un home fent la mateixa feina?
i ella em contesta: ...sempre ha estat així i això costarà molt de canviar, perquè...vostè ara, cobra igual que un home fent la mateixa feina?

Touché! em vaig quedar sense saber que dir...