dimarts, 19 de març de 2013

La ruta dels llibres

                                ruta de El Setè Camió (fotos Marinakis Jones)
Seguir la pista de l'or perdut de El Setè Camió, s'ha convertit en una de les rutes més apassionants de l'exili republicà.
Ja fa temps que amb els lectors ens endinsem per La Vajol (Alt Empordà) per conèixer aquells camins de contrabandistes i resseguir la Història dels darrers dies de la Catalunya republicana.
He compartit amb molts col·lectius la "febre de l'or" que es desferma quan parles del carregament perdut de El Setè Camió. Però també és  emocionant veure com entren dins la Història tot trepitjant territori.
La ruta de El Setè Camió et transporta dins el túnel del temps cap un passat, que de manera inquietant s'assembla massa al nostre present, sobretot si comparem discursos de polítics d'aleshores i d'ara.
Però...on és aquest camió? i l'or?...
El darrer capítol d'aquest llibre encara està per escriure...però mentrestant anem col·locant peces del trencaclosques per intentar que encaixin. I aleshores en tindrem la resposta.

                        El Canigó des de la finestra de la maternitat d'Elna (Foto Cesc Compte)

La Ruta de la Maternitat d'Elna, sobretot amb la reobertura de l'edifici, és un èxit assegurat. He intentat aglutinar el rigor històric de l'exili republicà dins territori francès, amb les emocions dels testimonis vivencials, i que són el fil conductor per explicar aquesta petita-gran història.
El resultat és un allau de peticions per conèixer de prop la casa, Argelers...

Per a mi, acompanyar a la gent en aquesta ruta se'm fa molt dur, perquè hi ha un desgast emocional quan intento frenar les glopades d'emocions que venen a l'evocar les converses que he mantingut amb mares, nens,  o amb la mateixa Elisabeth Eidenbenz.
Amb tot, no me'n cansaria mai d'ensenyar cada racó d'Argelers, ni deixar de llegir cartes, ni d'explicar casos concrets d'exiliats que prenen protagonisme per la seva particular història. I evidentment, cada vegada que traspasso la porta de l'edifici de la Maternitat d'Elna, sento una mena de pessigolleig a la panxa, com si aquell lloc tingués una energia especial.

Per a tot plegat, Elna és una sortida única i obligatòria si vols conèixer de prop la figura d'Elisabeth Eidenbenz i els seus valors. Perquè com diu el batlle d'Elna, Nicolas Garcia, l'edifici no és només un museu, sinó també un lloc per fer perviure els valors que defensava Elisabeth Eidenbenz. Anar-hi és conèixer de prop aquests valors i fer-te'ls teus.
Cada grup o col·lectiu expressa de manera diferent les seves emocions, i això fa que cada sortida sigui única.

Lector que acabes d'entrar al blog, no t'ho pensis més. Agafa el plànol i endinsa't dins la Història.
T'atraparà! segur.


3 comentaris:

albert riu ha dit...

El sete camio pot semblar un llibre de buscadors de tresors,de ficcio,de codicia ,pero es lluny d´aixo ,pero la realitat sempre supera la ficcio.La magia del
I ell deixant a casa seva extranyament aixo que deixo en el link http://www.youtube.com/watch?v=OxKNKKclhm8 .No deixeu mai de somiar.Gracies assumpta .per escriure .

albert riu ha dit...

El sete camio es una maquina del temps on et transporta a la epoca.Pot semblar un llibre de egoisme del esser huma ,pero es tot el contrari.Convida a somiar com a la illa del tresor ,com el conde de montecristo pero real millor que la ficcio.Uns carabiners que van dir tornarem amagant un comodi .Juan negrin enviant el or que quedava a mexic on la va ven espifiar ,mentre la gent moria a argelers ,aixo si ell si tenia descaradament un bon comodi ,com ensenya aquest video.http://www.youtube.com/watch?v=OxKNKKclhm8 No deixeu mai de somiar.Gracies assumpta per fer-ho posible.

Mar Fernández ha dit...

Benvolguda Assumpta,
acabo de llegir el teu llibre "La Maternitat d'Elna" i només volia felicitar-te per un treball tan ben fet, que m'ha emocionat en molts moments. Des de fa un temps, també vaig resseguint els camins de l'exili republicà, encara que no sóc historiadora. De fet, intento ser novel·lista. Qui sap si algun dia podrem col·laborar. Et convido a visitar el meu blog. Potser trobaràs alguna cosa que connecti amb els teus interessos, que, en gran part, també són els meus.

http://estrellacotidiana.blogspot.com.es/

Rep la meva salutació més cordial.

Mar Fernández Vuelta