divendres, 26 d’abril del 2013

Antonio Machado i el català

(Hostal Quintana de Cotlliure,  el dia de la mort del poeta 22/2/1939)

Demà faré ruta d'exili passant per Cotlliure, per saludar al poeta Machado. La seva tomba és una parada obligada, i el carreró on està el petit hostal Quintana on va morir, ens ve de pas per anar al cementiri.

Revisant els poemes per llegir davant de la seva tomba, he trobat articles seus  per La Vanguardia, de l'any 1938, quan Machado s'estava a Barcelona en plena Guerra Civil.
I vet aquí el que diu:

...da gusto de releer a Juan Maragall, a Mosén Cinto, a Ausias March, grandes poetas de ayer...!si la guerra nos dejara pensar! !si la guerra nos dejara sentir!, pero  hay cosas que solo la guerra nos hace ver claras. Por ejemplo: que bien nos entendemos en lenguas maternas diferentes; nosotros no hemos vendido nuestra España. Y que esto se diga en catalán como en castellano en nada amengua ni acrecienta su verdad...

Que n'aprenguin els Wert, Sorayas, Cospedal i cia.