dijous, 25 d’abril del 2013

La meva filla no treballa...només escriu...

(Avui, a Roda de Berà presentant "El Silenci dels Telers")

                                  (Dia de Sant Jordi a Sant Antoni de Vilamajor)


No hi ha monotonia dins la meva vida. Cada dia és diferent, i mai puc saber que estaré fent quan arribi la nit...
Això ho fa la diversitat de la meva feina, que com diu la meva mare: ...la meva filla no treballa. Escriu i els caps de setmana se'n va d'excursió... perquè això d'escriure per la meva mare no és treballar.
I les excursions del cap de setmana, sortides didàctiques que fa mesos he endegat per recuperar camins d'exili amb els col.lectius que m'ho demanen,  per la mare són sortides amb amics per explicar "històries".

Si que m'ho passo bé, i potser per això la mare es pensa que no treballo...perquè faig tantes coses i tan diferents que és impossible que d'això se'n digui treballar

Aquesta diversitat fa que moltes vegades, quan me'n vaig a dormir, penso que caldria recuperar alguna cosa del dia per fer-ne balanç, perquè el fet s'ho mereix, o perquè cal recuperar allò que ha quedat a mitges...una conversa, una reflexió, un mail que necessita resposta...

Tantes coses em passen, que voldria encetar una reflexió diària en el meu blog, per poder escriure allò que penja del meu pensament, i que s'acaba esvaint perquè el temps ho esborra.

Per tot plegat, avui enceto aquesta columna virtual, per explicar diàriament alguna cosa, petita o gran. Important o no...

A vegades serà una parrafada llarga, i d'altres només quatre ratlles,
Veurem...

Per avui, després d'un Sant Jordi intens a comarques, i una ressaca cultural que m'ha dut fins a Roda de Berà, em sento feliç de no treballar, com diu la mare.

Demà, mes.