(colònia Cal Pons amb la torre de l'amo al fons)
Aquesta setmana està sent intensa. El dimecres vaig recórrer les colònies del Llobregat amb un grup de jubilats de Les Franqueses del Vallès.
Eren 160...i em feia por no arribar a tothom...
Finalment vam decidir que amb l'ajuda del personal del Parc Fluvial del Llobregat podríem assumir el repte.
Vam estar tot el dia explicant com a Catalunya, després d'aquella desfeta de 1714 i del decret de Nova Planta, els catalans quedàrem exclosos del poder central i vam saber bellugar la nostra economia al marge de les institucions castellanes.
Els conreus de la vinya van ser la nostra salvació, amb l'aiguardent que exportaríem arreu.
En aquest tram de l'explicació, un senyor castellà-parlant, em va interrompre preguntant-me:
...oiga hemos venido para saber del tèxtil y no de vinos...¿que tiene que ver el aguardiente con los telares?
Vaig demanar-li que aguantés la meva explicació 10 minuts més i que ho entendria.
Li vaig explicar que els Borbons ens havien aixecat el càstig i podíem ja comercialitzar amb Amèrica, venent el nostre aiguardent a canvi de sucre, cacau i ...cotó.
Amb aquest comerç de les indianes, el tèxtil seria el sector de més recorregut gràcies a aquell cotó, i que una cosa portaria a l'altra, desenvolupant un segle més tard la nostra societat industrial.
...o sea, que cuando los catalanes llegaron a Amèrica ya no quedaba oro...¿y entonces ustedes convertieron el algodon en su oro?
va seguir preguntant l'avi castellà de Les Franqueses.
Tot aniria de bracet, li vaig contestar. Però el carbó per fer anar les fabriques (els vapors) era car, venia d'Anglaterra, i mirant cap a Europa vam veure que hi havia paisos que utilitzaven una energia alternativa, l'aigua. A casa nostra hi havien dos grans rius, el Llobregat i el Ter, i de seguida aquells industrials anirien a buscar l'aigua per les seves fàbriques.
Si Mahoma no va a la montaña, la montaña irà a Mahoma...em va dir l'avi, que ja començava a entendre tot el procés industrial català.
Si senyor! li vaig contestar. Vam transformar els nostres rius. Aquí en el Llobregat, en un tram de 20 kms, de riu, entre Berga i Manresa, col·locàrem 18 fàbriques. Això li ha valgut la categoria de ser "el riu més treballador del món".
¡Anda los catalanes...que no sabeis nada...hasta los rios trabajan para vosotros...! em va dir amb mirada múrria.
Al final de la jornada, l'avi de Les Franqueses em va confessar que portava 40 anys visquent a Catalunya, dels quals més de 30 treballant de valent en una fàbrica tèxtil, i que mai havia entès el perquè de tantes fàbriques.
...allà, en el pueblo, solo habia cabras cuando me marché, y cuando lleguè a Cataluña con ese tren, "El Sevillano", y me bajé, solo veia chimeneas y fàbricas. Nunca entendí de donde habian salido tantas fàbricas, y hoy lo he entendido!
Pero estoy contento porque ahora se que con mis 30 años de trabajo en la fàbrica de Granollers, yo formo parte de esta cadena... em va dir, mentre mirava com baixava el Llobregat.
Com també ho va entendre un grup de dones de Terrassa, del barri de Can Palet. Per elles, treballadores del tèxtil de tota la vida, visitar les colònies del Llobregat era encaixar peces del trencaclosques del nostre passat fragmentat.
Una d'elles em va preguntar:
...oiga lo que no entiendo es eso del canal y del rio. Si la fàbrica utiliza el agua para la corriente elèctrica, el rio se queda seco, no?
Perquè m'entengués, vaig fer baixar el bus per un pont fràgil, (traspassant la ratlla de la prudència) on es veia perfectament que el canal torna l'aigua al riu.
La senyora, veient el vertigen que provocava el pont, em va dir amb cara d'espant: ...lo empìezo a entender, però mejor me lo explica cuando hayamos cruzado el puente.
És el que té explicar Història damunt el territori, Tot encaixa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada