dimarts, 7 de maig del 2013

Llevadores a la Maternitat d'Elna

 (llevadores assegudes a la sala de parts de la Maternitat d'Elna) 


El passat diumenge vaig compartir ruta d'exili a la Maternitat d'Elna amb un grup de  llevadores. Per a elles era especial anar fins la casa i palpar aquelles parets on s'havia donat prioritat a la vida enmig d'un oceà de destrucció.

De manera natural ens vam anar agrupant, seient a terra, a la petita sala de parts de la Maternitat, "Marruecos" com l'anomenaven les mares del 39.
Durant tot el dia havíem passejat pels diferents escenaris d'exili, amarats de tristesa. Argelers, el cementiri dels espanyols...i ara, allà assegudes, semblava que recuperàvem forces després d'aquell desgast emocional.

Va ser una sensació especial estar amb elles, dones acostumades a portar noves vides al món, estaven corpreses davant d'aquella tasca. 


597 naixements no és poca cosa...i més en temps de guerra... em comentaven emocionades.

Vam ser les darreres persones en marxar. De fet, vam quedar-nos soles al gran casalot, mentre la tarda queia lentament...i allà a "Marruecos" cadascuna va fer la seva pròpia reflexió.

I com a mostra, el pensament en veu alta de la Moon, que diu així:

Buffff... Pair aquest viatge costarà... Necessito poesia redemptora. De caiguda lliure diumenge tarda. Merda d'humanitat, impotència i crits que bramen muts a Argelers, tristesa callada al cementiri de Cotlliure, grandesa d'amor a la Maternitat d'Elna... I del contrast, quan es pugui pair, en naixerà un poema...