dilluns, 6 de maig de 2013

Reivindicant la Mina Canta de la Vajol o búnquer d'en Negrín

            (Búnquer d'en Negrín a La Vajol)

Tenia intenció d'escriure una columna de blog cada dia... i em falten hores...
He aquí el mèrit dels articulistes com el nostre estimat Josep Maria Espinàs, amb la seva VIDA ARTICULADA, que durant anys no ha fallat a la seva cita diària.
Però no sóc l'Espinàs, i se'm gira feina amb les rutes d'exili, i ara entenc la dita ...el temps és or...

I parlant d'or, el passat dia 1 de maig, vaig anar amb un grup de Sant Antoni de Vilamajor a la mina Canta de la Vajol  per conèixer  l'amagatall secret d'en Negrín on guardava l'or de la República .
Com sempre, va ser una sortida plena d'especulacions, i amb ganes de fer forats amb pics i pales per provar sort en això de trobar el metall daurat. Un or que alguns vajolencs diuen que encara pot quedar enterrat ... potser soldats que van amagar alguna caixa a corre-cuita i no van poder tornar...

Però és frustrant arribar fins el gran búnquer de tres plantes i no poder visitar-lo, ara que és de titularitat municipal.
S'entén que amb la crisi l'ajuntament no disposi de recursos econòmics per tirar endavant un projecte que hauria de ser ambiciós per un espai únic a Catalunya. El búnquer d'en Negrín de la Vajol és excepcional, amb una construcció que ha resistit perfectament el pas dels anys, i que en el cor de la mina de talc,  soterrani de l'edifici, els carrabiners d'en Negrín van construir una cambra cuirassada de 160 m2, que també es conserva tal i com la van deixar l'any 1939.
Amb tot, no es poden evitar comentaris de la gent com ara ...no hi ha diners per convertir això en un  museu, d'acord, però podríen netejar una mica i treure aquest matalàs...això no costa diners...

I és cert, una mena de matalàs o manta està arraconat i rebregat arran de les escales del búnquer i que dóna una imatge de deixadesa municipal que l'ajuntament de La Vajol hauria d'evitar.

Per part meva, reivindicaré tant com pugui l'espai, portant grups i col.lectius interessats en aquells darrers dies de la Catalunya Republicana, i posant La Vajol al mapa històric amb la importància que és mereix. mentre esperem que algun dia el búnquer i la seva cambra cuirassada siguin accessibles per visitar-ho.

I quan arribi el dia, tots recordarem a Miquel Giralt, l'antic propietari de la Mina Canta. Sense la seva perseverança en la recuperació d'aquesta increïble història, la mina només seria un forat negre dins la nostra memòria.

(Interior de la mina de talc amb les esllavissades. Túnel que dóna a la cambra cuirassada)



         (Entrada a la cambra cuirassada d'en Negrín)