dilluns, 27 de maig de 2013

Corrues de gent per recuperar el passat d'Argelers

Des de la seva reobertura, l'edifici-museu de La Maternitat d'Elna és visitat per una corrua de gent que vol conèixer aquesta història.
Personalment estic molt contenta d'haver provocat, directe o indirectament, aquest interès per la nostra història d'exili. Sobretot ara que la memòria és asimètrica i condecoren nostàlgics (molt joves) de la División Azul per reconciliació històrica, com diu el ministre espanyol.

Per a mi, la reconciliació històrica és aplegar gent de diferents generacions per escoltar les vivències del nostre passat, tenint  una especial atenció quan hi ha adolescents que t'escolten amb aquells ulls grossos....

El passat dissabte em tocava sortida d'exili amb el grup de la Biblioteca de Torroella de Montgrí. Mentre caminàvem cap al monòlit de la platja d'Argelers, ens vam creuar amb un altre grup de Santa Coloma de Gramenet. Els coneixia, havia compartit amb ells una conferència sobre La Maternitat d'Elna feia tot just dos dies. I una mica més enllà hi havia un altre grupet que per la vestimenta (amb jaquetes) també eren persones que volien resseguir un passat d'exili.
Per tant, la gran platja d'Argelers estava sent molt concorreguda davant la mirada entre encuriosida i estupefacta dels francesos que estiuegen ja a la costa vermella

Al costat meu caminava una nena del grup de Torroella de Montgrí, la Tània, que amb el seu gos Xoco, m'escoltava atentament. Ens anàvem creuant amb francesos que feien footing, .
La Tánia  em va preguntar: i aquests francesos que ens miren, que hi fan a la platja? 

Em va fer somriure la pregunta,  simple aparentment, però que no ho és tant quan hi reflexiones..
Que hi fan els turistes francesos a Argelers? s'hi banyen? prenen el sol a la mateixa platja de la dissort dels nostres avantpassats? Ells, els francesos, s'han parat mai a pensar en el drama d'aquella sorra mentre estiuegen plàcidament?
I els que estan en aquell càmping situat davant del cementiri dels espanyols, hi pensen amb els morts  quan surten del càmping amb els seus flotadors i parasols?

I que consti que només són preguntes que em faig, no és una crítica cap als francesos, que de l'època de l'exili republicà n'hi van haver que van ajudar,  i molt.
Però els d'ara, els nostres coetanis, que  deuen pensar quan ens veuen plorar a Argelers?


2 comentaris:

Pakiba ha dit...

Es molt bona pregunta Sumpta,que deuen pensar??

Ramir Bullich Catà de la Torra ha dit...

Gràcies Assumpta per descobrir-nos un bocí del nostre dramàtic passat. De prop.
Fer-nos-ho mirar amb els teus ulls. Honorar les persones anònimes.