dijous, 23 de maig de 2013

2ª Aniversari de la mort d'Elisabeth Eidenbenz


Un 23 de maig del 2011, moria a Zuric Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna. la "senyoreta Isabel" com la coneixien les mares republicanes.
Va marxar d'aquest món sense fer soroll, discretament.
El seu enterrament va aplegar pocs més de 20 persones dins la capella d'un petit cementiri a les afores de Zuric. Era un dis gris amb una pluja fina, que s'adeia amb aquell adéu.

Malgrat la seva absència, la seva figura ha crescut moltíssim en els darrers anys. La seva història ha arribat a moltíssima gent perquè tots els que coneixíem aquest episodi  d'exili, hem fet d'altaveu, fent còrrer la història com una taca d'oli.

Les petites Elnes han ajudat a escampar el seu missatge només explicant el perquè del seu nom. I els documentals, i altres publicacions han sumat per fer créixer la llegenda d'aquesta heroïna.

Amb tot, m'agradaria dedicar aquest post d'avui, no només a l'Elisabeth, sinó també a una altra gran dona, Henriette Hierhammer, més coneguda com Jetty, la amiga més propera  d'Elisabeth Eidenbenz,
La seva persona va lligada al record dels dies feliços de l'Elisabeth quan vivien plegades en el petit poblet de Rekawinkel, a les afores de Viena.
Ella va ser les mans i les cames de l'Elisabeth quan ja no tenia pràcticament mobilitat. Els seus ulls eren amables, i les seves rialles compensaven el gest sever de l'Elisabeth.
Malgrat la seva conducció temerària de quan em portava en cotxe des de l'aeroport de Viena fins a la petita casa de Rekawinkel, de la Jetti sempre recordaré el seu plat de salsitxes amb shocrout, el cistell que em donava cada tarda perquè anés a buscar maduixes del seu jardí, els seus gestos germànics, rotunds, per fer-se entendre amb el seu alemany la quotidianitat de les seves vides... Però sobretot no oblidaré mai la seva mirada   plena d'estimació  envers la seva amiga Elisabeth.

Per a tu, Jetti, el meu record i homenatge en un dia tan especial.


3 comentaris:

Margarida ha dit...

Assumpta, una vegada més m'has posat la pell de gallina en llegir-te!! tu m'has donat a conèixer l'Elisabet i la Jetty, avui, més que cap altre dia, comparteixo el teu record i homenatge a aquestes dues grans dones.
Una abraçada
Margarida

Pakiba ha dit...

Bonic homenatge que comparteixo amb molt de carinyo.

Eulàlia ha dit...

Recordo com molts vam coneixer l'existència de la Jetty quan tu ens en vas parlar tornant d'una visita a Argelés i Elna. Amb estimació, prudència i un immens respecte i també amb una bona dosi de tristor pel fet de no haver pogut estar juntes els derrers dies de l' Elisabeth. Dues grans persones que de ben segur es mereixen aquest homenatge.L'Elisabeth, des d'on estigui, potser esboçarà un somriure...