dimarts, 25 de juny de 2013

Anem enllestint el 115


  -->
El ejército del Ebro,
rumba la rumba la rumba la
El ejército del Ebro
rumba la rumba la rumba la
una noche el rio pasó,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
Una noche el rio pasó,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!


Modesto es situà en l'altiplà  de Sant Pau de la Figuera, en el Priorat, preparant-se per dirigir la gran batalla. Havia moltes incerteses els dies previs, però malgrat els mals auguris, el desequilibri bèl·lic, i els riscos que comportava aquella estratègia agosarada de prendre la iniciativa intentant sorprendre l'enemic, Modesto lliurà l'ordre que fixava la data i l'hora amb les instruccions concretes per iniciar el travessament de l'Ebre.
Ordres que es van mantenir en el més absolut secret fins el dia 23 de juliol, dos dies abans de començar la batalla que decidiria la guerra. 

L'Ebre era ample, amb força cabal malgrat ser estiu. La foscor de la nit emparava el pas del soldats republicans que sigil·losament entraven en territori enemic.
Durant les primeres hores d'aquella nit, cap comandament militar, ni dels franquistes ni dels republicans, sabia el que estava passant.
Pel bàndol republicà, el sigil·li de l'operació no aportava  informació immediata de com transcorria el desplegament. Només s'escoltava el soroll somort dels rems de les barques, i el xipolleig de les passeres lleugeres.
Cada barca transportava 10-12 homes. I segons els càlculs previstos, haurien de travessar el riu 8.000 homes en la primera hora.
Les passeres eren blocs de suro de forma hexagonals, molt inestables si volies còrrer,  però que permetia passar 3.000 homes en una hora.
Les comportes, plataformes pesants lligades a un cable aeri, estaven a punt, però només s'utilitzarien en cas d'emergència.
I a l'altra banda del riu, els marroquins de Franco estaven ben confiats. El general franquista Yagüe, tot i que s'havia reforçat davant d'Amposta, no creia que l'exèrcit republicà tingués agalles de prendre la iniciativa i atacar. Estava tranquil.

...Atravesar el rio sin puentes, eso era una locura...pero cuando llegó la hora, como dicen en mi pueblo "de cabeza al rio"... joder ...me acuerdo que pensé, la suerte está echada...


1 comentari:

Pakiba ha dit...

M'encanta passar per el teu blog i aprendre o recordar cosas de la nostra historia,

Una abraçada.