dijous, 20 de juny de 2013

i segueixo resseguint la batalla de l'Ebre

I segueixo missing treballant en el nou llibre 115
que comença així:

...era una nit sense lluna, i no per casualitat. Calia foscor absoluta per l'atac sorpresa. A les 00,15h. del 25 de juliol, els soldats republicans s'atansaren a la llera del riu i començaren a creuar-lo, en silenci..
A l'altre bàndol, es preparaven per la celebració de la festa de l'apòstol Santiago, patró d'Espanya. El discurs de l'arquebisbe ja estava escrit per llegir-lo davant els comandaments franquistes. 

"...nuestros enemigos rojos huyen a la desbandada y nuestra victória está ahi, cercana...y que nuestro santo patrón, que nos ayudó en las batallas de Aragón nos siga iluminando para llegar a la gloria final."

Primer passaren els que sabien nadar. Arribaren a la riba contrària per matar els sentinelles, sense fer soroll. Després anaven les barcasses i les mules, i el gruix de les brigades travessaren el riu  per les passarel·les que havien muntat els pontoners quan s'havia fet de nit.
Només s'escoltava el silenci i el riu que baixava calmat.
Començava així la batalla més decisiva de la Guerra Civil espanyola, la més sagnat i la més inhumana...

Em torno a tancar!