Demà farem Història

Arreu del món s'ha sentit la nostra veu, la nostra voluntat de ser lliures!
Demà ens toca a nosaltres. Demà farem Història!

I per fer decidir a indecisos i mandrosos, que encara dubten si han de sortir a fer cadenes,
...ja hi haurà prou gent...encara prendrem mal... a la meva edat...jo no sóc d'aquest rotllo...
permeteu-me que us passi una carta d'un exiliat, que potser us farà reflexionar.

--Benvolguda Assumpta,

fa temps que ens coneixem, saps de la meva història més que els meus propis fills, i t'he deixat que palpessis les meves ferides de l'ànima.

Davant teu he plorat quan t'he explicat la mort del meu germà  a la batalla de l'Ebre, i de quan vaig assabentar-me que el pare havia estat executat en el camp de la bota per catalanista.

Amb tu he resseguit tot el meu passat en aquella guerra, que malgrat lluitarem colze a colze amb republicans espanyols, sempre ens feien sentir estranys a casa nostra, com si tinguéssim culpa de ser catalans. Tu saps de que parlo, d'aquells Azañas i Negrins...que lluitàvem en el mateix bàndol i semblàvem enemics.

Has estat testimoni dels meus records d'Argelers, maleïda platja, i també del meu enyorament perquè no he pogut tornar, i ara menys que mai perquè manen els mateixos gossos amb diferents collars.

Que no llegeixes els diaris? Que no veus que són els hereus de Franco qui tornen a manar? Que no se us remouen les entranyes ?

I per això tanta guerra, tantes morts, tants sacrificis...

Per no avançar, perquè estem, esteu retrocedint, que no ho veieu?

Jo ja tinc les meves passes comptades, i encara que vagi enrere, la mort m'atraparà igualment. Però vosaltres heu de reaccionar, ara que no hi ha armes, ni guerres.

Teniu una altra oportunitat...

N'hem parlat moltes vegades com la història es repeteix, però potser es repeteix perquè no li fem cas i no aprenem del passat.

És per això que t'escric aquestes ratlles, perquè se que pots parlar amb gent, que vius amb intensitat el teu moment personal dins la història del nostre país, i voldria que em fessis d'altaveu per a tothom qui et vulgui escoltar.

De part meva, d'un vell a punt de fer 96 anys, voldria escampar arreu que ara els catalans no poden fallar, i han d'estar presents a primera fila, i ho han de fer-ho per tots aquells que donaren la vida lluitant contra el feixisme, com el meu germà i el meu pare i tants d'altres. Per tots els que van haver de marxar i no han tornat mai, com jo mateix, però sobretot, per tots els joves i pels que encara han de néixer, perquè teniu l'obligació de recollir el testimoni dels qui cauen i continuar la lluita fins al final. Persistint, persistint..

Perquè...sabent la nostra història, és que algú pot gosar en fallar-nos?

Benvolguda Assumpta, tu que escrius, i que sempre ho fas en català, la ploma ha de ser la teva arma, i la llengua catalana la teva munició pacifica. I la gent que et llegeix, que t'escolta, entre tots hem de fer entendre al món que existim.

Aquest 11 de setembre de 2013 segurament serà la meva darrera Diada, ja ho saps que em queda poca corda. Per això t'escric perquè vull marxar d'aquest món sabent que Catalunya comença a bellugar-se, però aquesta vegada de veritat, que alguna cosa més ha germinat, i que cal anar ràpid abans no sigui massa tard.

Tu ho saps, que la historia, tossuda, és repeteix si la deixem fer.

Assumpta, espero retrobar-te ben aviat i que m'expliquis el que has vist, el que has escoltat, el que has viscut... perquè no vull marxar amb l'ànima buida altra vegada.

Mentrestant espero el moment d'abraçar-te, deixa'm que m'acomiadi com sempre, amb una frase que estimo, i potser em faig una mica passat, però avui més que mai aquestes paraules que tinc guardades a la memòria, prenen sentit:

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir , tornarem a vèncer!

Jaume Paitoví i Borràs