Vaig intentar lligar Memòria amb Història, perquè entenguessin que sense Memòria no entendrem res del nostre passat, posant exemples pràctics, com recordar el perquè d'una cicatriu al genoll per culpa d'una caiguda de bicicleta, que no duia frens.
...quan et toques la cicatriu, al tenir memòria, recordes com va ser, i també que la bici no tenia frens, i per tant, corregir l'error i mai més bici sense frens...així passa igual amb la nostra Història...
Després vaig explicar que de la Memòria passàvem a la Memòria Oral, que és senzillament escoltar i parlar amb gent més gran. Escoltar molt i parlar.
..i parlem de la guerra, del que van patir, de la por que van passar, i al final tots diuen que una guerra no torni mai més...
_la guerra són els frens de la bici? em va preguntar un nano
Doncs si, mai més una bici sense frens, i mai més una guerra, i tot ho podem evitar si tenim Memòria!
Semblava que me n'havia sortit prou bé per explicar les complexitats d'un passat no sempre tan senzill com ho veien els alumnes de primària.
Al final però, la nena que duia la responsabilitat de conduir l'acte, va acabar dient:
Volem donar-te les gràcies per tot el que has explicat i també perquè mai havíem conegut una conversadora.
Ja ho diu la meva mare: ...la meva filla no treballa, només escriu...i parla amb la gent gran...
Doncs això, una conversadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada