dilluns, 2 de desembre de 2013

Les espelmes de la Mònica i l'Abril en memòria dels exiliats

El passat dissabte vam anar amb un grup a fer la ruta d'Exili. El plat fort del dia era la Maternitat d'Elna, però quan queia la tarda vam passar per la platja d'Argelers.

En el grup venien dues nenes de 10 anys, l'Abril i la Mònica, que van escoltat atentament les explicacions durant la jornada.
És més, quan en un moment donat, les nenes s'estaven a la gran cúpula de la Maternitat d'Elna, que podia ser una descoberta més atractiva  que seguir  al grup que escoltava el meu relat, van dir-se entre elles: ...anem a baix que ens estem perdent les explicacions...

A la platja, elles van ser les protagonistes en portar dues espelmes enceses arran de les onades, en memòria dels exiliats republicans tancats en aquella platja el febrer de 1939.
Tothom va mirar cap al mar...mentre s'escoltava el murmuri de l'aigua i cadascú feia la seva particular catarsi emocional d'un passat que  no podem oblidar. D'un passat que ens pertany a tots.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Va ser un dia fantàstic, ple d'emocions. Anar a la platja en aquell moment ens va fer entendre com era el moment de l'arribada, després de dies caminant, gairebé sense menjar, i amb aquell fred... Em va encantar la sortida, però sobre tot em va agradar com vas explicar tota la historia. Es nota que ho expliques amb el cor!! Mil gràcies per tot!!
Nina

Ester Monclus ha dit...

Ha estat una de les sortides més emotives que mai he fet. Ja a l'autocar,aturats en el mirador des d'on es podia veure la sinistre platja d'Argelers, em vas commocionar explicant la història del militar republicà, que no sabia que posar a la maleta i que al final es va endur un grapat de terra del seu hort.
Enmig de tot aquell patiment la maternitat era un oasi de pau, de llum i, sobretot, d'esperança. Quina gran dona, l'Elizabeth Eidenbenz, quines grans dones totes les que varen passar per la maternitat. Quin patiment més terrible el d'aquells exiliats! Només em queda felicitar-te per la tasca que fas.
Per cert, no sé si s'hi va parar massa atenció, però un cop a la maternitat, la pluja que ens va acompanyar durant tot el dia, va deixar pas al sol. Casualitat?

Ester Monclús Pagès
Santa Maria de Palautordera

Pakiba ha dit...

En tots els viatges fas viura l'emoció de la historia. Felicitats.

Punt Petit ha dit...

M 'agradaria poder fer aquesta sortida amb la meva mare ella va estar a França a un camp de concentració, era molt petita només tres anys junt amb el seu germa.

Manel Artero ha dit...

M'he permès un atreviment. A ran d'una xerrada que ens vas fer a Cerdanyola i en la que ens vas parlar de la maternitat d'Elna. Et deixo l'enllaç per si vols fer una ullada.
Salutacions.

http://eldiaadiario.wordpress.com/2014/05/30/playa-de-argelers/