El "115 dies a l'Ebre" explicat en primera persona pels soldats de la lleva del biberó, encara vius, és una petita joia que conté les vivències d'aquests nois que van anar a la guerra, molts d'ells, sense saber-ho.
Por, desesperació, angoixa, terror, desesperança... són alguns dels sentiments que sentiren els "biberons" com els anomenaven per la seva joventut, quan foren cridats a lleves per anar a la Batalla del Merengue i de l'Ebre.
Només tenien 17 anys, els quals la majoria no sabien ni agafar un fusell i menys disparar-lo per a matar.
...jo no havia sortit mai de casa, i ara em cridaven per anar a la guerra...jo em sentia encara un noi, un nen...mare meva...quina por vaig agafar perquè sabia segur que no superaria aquella prova, que em matarien...era massa jove, no sabia res, ni de la vida i molt menys de la guerra....
...els pares em van amagar però tot estava molt vigilat, i "els chivatazos" feien encara més por perquè aleshores obligaven al pare anar al front... finalment vaig sortir i em vaig allistar...a casa tot era un llanto....
Ho explica en Alejandro Garrigós, que finalment va ser un supervivent.
...jo vaig anar voluntari, amb disset anys. Hi havia el feixisme a casa nostra i s'havia de combatre. M'havia tocat viure un temps en el qual jo podia intervenir, lluitar per una causa, per una revolució social. El dia que vaig marxar, ja imaginava la meva particular batalla, aixecant el fusell i cridant: per la revolució! per la República!... però aleshores encara no sabia el que vindria de veritat...
En Pere Boix era un idealista, però aviat va conèixer l'altra cara de la Revolució, i va venir el desencís.
I així anem completant el llibre, amb 7 "biberons" i un joveníssim pontoner, en Manolo, l'estrella del llibre, el que posa l'humor enmig del drama. Us deixo un tastet de la realitat d'en Manolo.
...conocí a un brigadista internacional... esos eran la hòstia, eran unos tios que iban a por todas. La primera vez que conocí a Mike, me dijo que habia dejado la familia, el trabajo, el país... todo para frenar el fascismo... al principio yo pensé que era un chiste, y joder... era verdad.
I per començar amb bon peu, vaig voler algú que escrivís el pròleg amb coneixement de causa i alhora que no deixés indiferent a ningú. No podia ser un altre que Mossèn Ballarín, un altre biberó que va acabar sent capellà. El seu pròleg és autèntic!
...Allò era tan ferotge que els que no ho han viscut no ho poden entendre. Recordo que els Parenostres que jo resava allà eren diferents, tenien una densitat que en una altra circumstància no tindrien. Mira si ho veia negre...
No us ho podeu perdre!!
Us espero el dia 8, dissabte, a les 17h. a l'Església del Poble Vell de Corbera d'Ebre per gaudir d'una presentació ben especial.
No teniu excusa per no venir, ja que hi ha un servei de bus des de Barcelona fins a Corbera d'Ebre i tornar.
Per més informació: 115batallaebre@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada