dilluns, 16 de desembre de 2013

Entre telers


Aquests darrers dies, arran de la projecció de la telemovie "Olor de Colònia", hem tingut un repunt d'interès pel llibre "El Silenci dels Telers" i també per conèixer de prop aquell món de colònies.

Ahir diumenge, vaig acompanyar a components del club de lectura de la Biblioteca de l'Escala fins a Cal Vidal i a Viladomiu Nou.
Hi havia una antiga teixidora entre el grup que quan va veure els telers de Cal Vidal no se'n va poder estar i saltant-se la lleu barrera que separa els telers de les visites, de seguida va fer moure els seus dits per ensenyar-me con funcionava tot, mentre els ulls li brillaven d'emoció...

...i mira la llançadora, que la col·locàvem aquí...i això és el dibuix, i l'embarrat...que havies de vigilar que no s'enganxessin les trenes... 

El seu home, a l'altra banda de la barrera, se la mirava amb tendresa. No va dir res a ningú i se'n va anar a la recepció de Can Vidal, per comprar-li una llançadora.
Quan la seva dona, encara emocionada anava explicant ...aquí les urdidores, i les bitlles... el seu home li diu: ...diguem un número de l'1 al 3. 
I ella contesta amb un punt de rebel·lia: el 4.
El seu home li contesta suaument a cau d'orella: també t'ha tocat...
mentre li ensenya la llançadora que li acaba de comprar.

Em provocà un somriure aquella escena tendra, però també la reflexió de com el passat ens atrapa, amb aquella nostàlgia que ens fa pensar com els anys viscuts van ser millors que el nostre present.

I a qui no li agrada mirar enrere amb una banda sonora, la de la nostra vida, i poder contemplar aquells retalls viscuts que el cervell emmagatzema intel·ligentment perquè sigui fàcil recuperar-los quan algun mecanisme (olors, sorolls...) ens activa l'enyorament.

Com deia la teixidora de l'Escala, ...aquest soroll, aquesta flaire d'oli de màquina...