divendres, 15 d’agost de 2014

la "V" de l'any 1938


Un dels regals que m'han fet pel meu sant ha estat tota una col.leció de cartells catalans, entre els quals hi ha tots els corresponents a la Guerra Civil espanyola.
Repassant-te'ls m'ha fet obrir els ulls la "V" del cartell dibuixat per Josep Renau el maig de 1938.

"V" de victòria quan faltaven pocs mesos per encetar la Batalla de l'Ebre, on l'aviació republicana pràcticament va ser inexistent.
Potser pensaven que guanyarien...eren coetanis i no tenien perspectiva, i per a nosaltres ara és evident que aquella guerra estava perduda per la República.


És per això que m'agradaria avançar-me 100 anys i veure que va passar amb la nostra "V" de l'ANC del 11/9/2014.

Potser els historiadors d'aleshores analitzaran el nostre moviment social i diran:
...mira que anaven amb el lliri a la mà...que no ho veien que allò mai seria possible? que no ho sabien que Espanya mai ens deixaria ser independents? 

O pel contrari diran:
...aleshores va començar tot!  Aquella generació van  fer possible el que era impossible!

Que en penseu?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molts historiadors diuen que un dels factors que varen influir molt per perdre la guerra civil va ser la gran divisió, doncs els partits no estaven gens coordinats i cadascú anaba a la seva.

No han canviat gaire, s'emplenen la boca amb la paraula País , però cadascun mira els redits electorals. Aquest cop però tenim algunes entitats que naixen de la societat civil com la ANC - Omnium i AMI que esperem puguin empenyer als dirigents actuals del nostre país a pendre decisions veritablement seguint el desig del poble català - estem cansats de ser umiliats per Espanya i volem l'independència.
Volem votar el 9 N Endavant anem tots a la V del 11S per donar suport a la consulta.
M.Lleixà - Olot

Santi ha dit...

Ara mateix acabo de tancar el regal d'anniversari que em va fer la dona: "115 dies a l'Ebre", llibre que m'ha fet plorar, riure i vomitar, de vegades, tot alhora. Per això, primer de tot, com ampostí, republicà i amant apassionat de la història, moltes gràcies.

Ara, torna a ser l'hora de la batalla. Una altra batalla, unes altres armes. Però l'esperit que ens inspira és el mateix. Sempre, sempre, sempre, que vaig a la Plaça de Sant Jaume, a Barcelona, penso que segurament mon iaio estava allí el dia de la proclamació de la república. Hem canviat molt, però no hem canviat gens. Som el que som, això ens fa ser lliures, almenys dins del nostre cor, que és molt gran.

Santi Garriga - Amposta.