Recuperar la dignitat: el retorn de tots els Papers de Salamanca

Cal tornar a reivindicar-los? Doncs sí, perquè no ens els tornen.
Resulta que n’han tornat ben pocs. Falten els més personals, moltes cartes de soldats republicans a les seves families fetes des del front, cartes de persones que encara avui poden estar vives. Cartes que sabem que hi són perquè s'han consultat, que van ser robades als soldats republicans presoners, perquè s'utilitzaven com a base de dades per la repressió franquista.
Cartes que servien per alleugerir la pena, el desencant, l'enyorament, la tristesa...i mai van arribar al seu destí perquè la grapa obscena del franquisme les va interceptar.
Hem de dir prou d'una vegada i no podem deixar que els nostres polítics van votant tot el que els hi presenten, els hi prometen i no compleixen, es prenen acords que són paper mullat, resolucions que no es porten a terme...sempre pendent del calendari electoral.
I els nostres amics del PSOE, ara mirant les properes eleccions, han de ser més "espanyols que mai.
Hem de ser exigents, i no deixar passar ni un dia més.
I als polítics, que segur apareixeran per el Palau Sant Jordi, exigir-los que vagin tots a l'una amb una actitud menys submisa, menys dòcil i molt més decidida, perquè han de saber, han d'assumir, que la dignitat està per sobre de les seves polítiques partidistes.
Hem de dir prou¡ tots a una¡ una sola veu¡
demà tots al Palau Sant Jordi, a les 17 h.
Per la dignitat, per la nostra dignitat, pels que queden i sobretot pels que ja no hi són.
Aquells que van morir defensant uns ideals, oblidar-los seria matar-los dues vegades. Aquesta segona amb la bala de l'oblit.
Assumpta