Nit de Reis: Nit Màgica

Per a mi hi ha dos nits màgiques durant l'any. La primera és la nit de San Joan, la nit més curta, la nit del primer amor i la del primer bes...
L'altra és la Nit de Reis, la nit d'il.lusions, de cares embadalides de nens i nenes esperant els Reis d'Orient, que porten coses a la gent.
Avui doncs és la nit de Reis, una altra més.
A Cardedeu ja fa anys que els Reis arriben amb tren de rodalies (sense retards perquè la Maleni no ho controla) i segueixen el seu recorregut pels carrers del poble ben acompanyats per cavalls.
Jo mateixa vaig participar d'aquesta comitiva de patges a cavall durant molts anys...i ara és la meva filla qui segueix la tradició muntada en el seu cavall escortant al Rei de torn.
Però avui encara ha estat més especial doncs el meu home ha fet de Rei Melcior...amb les seves barbes blanques.
El seu discurs m'ha agradat perquè el fragment final deia així: ...però hi ha nens en altres llocs del mon que no ens demanen joguines com vosaltres. Són nens que passen gana, nens que lluiten en les guerres, nens orfes...i ells ens demanen només una cosa: PAU EN EL MON
Però la màgia de la nit encara havia d'arribar.
Al final de la cavalcada, quan he recollit al meu home de la seva carrossa, no he pogut ressistir la temptació de remenar dins la caixa de les cartes recollides durant la cavalcada.
N'hi havia un munt entre xumets deixats amb la bona voluntat d'iniciar la jove vida ja amb un vici menys.
Entre totes les cartes, una m'ha quedat als dits, la primera que he trobat...l'he obert. Era d'una nena que demanava felicitat per la seva familia. El seu nom: Elna.
És l'atzar... la força del destí, o potser la màgia de la Nit de Reis.