diumenge, 6 de gener de 2008

Nit de Reis: Nit Màgica


Per a mi hi ha dos nits màgiques durant l'any. La primera és la nit de San Joan, la nit més curta, la nit del primer amor i la del primer bes...
L'altra és la Nit de Reis, la nit d'il.lusions, de cares embadalides de nens i nenes esperant els Reis d'Orient, que porten coses a la gent.
Avui doncs és la nit de Reis, una altra més.
A Cardedeu ja fa anys que els Reis arriben amb tren de rodalies (sense retards perquè la Maleni no ho controla) i segueixen el seu recorregut pels carrers del poble ben acompanyats per cavalls.
Jo mateixa vaig participar d'aquesta comitiva de patges a cavall durant molts anys...i ara és la meva filla qui segueix la tradició muntada en el seu cavall escortant al Rei de torn.
Però avui encara ha estat més especial doncs el meu home ha fet de Rei Melcior...amb les seves barbes blanques.
El seu discurs m'ha agradat perquè el fragment final deia així: ...però hi ha nens en altres llocs del mon que no ens demanen joguines com vosaltres. Són nens que passen gana, nens que lluiten en les guerres, nens orfes...i ells ens demanen només una cosa: PAU EN EL MON
Però la màgia de la nit encara havia d'arribar.
Al final de la cavalcada, quan he recollit al meu home de la seva carrossa, no he pogut ressistir la temptació de remenar dins la caixa de les cartes recollides durant la cavalcada.
N'hi havia un munt entre xumets deixats amb la bona voluntat d'iniciar la jove vida ja amb un vici menys.
Entre totes les cartes, una m'ha quedat als dits, la primera que he trobat...l'he obert. Era d'una nena que demanava felicitat per la seva familia. El seu nom: Elna.
És l'atzar... la força del destí, o potser la màgia de la Nit de Reis.

11 comentaris:

Glòria ha dit...

Feliç dia de Reis!
Com sempre, emotiva i delicada!

Africa ha dit...

NO M'HO PUC CREURE!!Tu ets bruixa o què??Una amiga del meu fill té una nena que es diu Elna(nascuda abans del teu llibre)vés que no sigui aquesta!I quina enveja del teu home,poder fer de Rei.De Rei autèntic,no com els altres"mangons".Ahir vaig acabar L'elegància de l'eriçó.Molt tendre,malgrat que en alguns moments les disquisicions filosòfiques m' atabalàven una mica.Final amb plorera però no en facis massa cas, he passat una grip intestinal i estic fluixeta.Ja direu el què,si l'heu llegit.Bons Reis a tothom!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Glòria,
gràcies, ja veus quina màgia...
una abraçada,

Africa, de veritat que quan vaig llegir el nom d'Elna, no m'ho podia creure¡¡¡
Després amb l'alcalde vam esbrinar quina Elna de Cardedeu podia ser, i si, realment els pares vam venir a una de les presentacions del llibre.
Però la coincidència és extraordinària.
L'Atzar sempre juga...
En Jordi encantat de fer rei, com dius tu, autentic.
No Borbó sinó d'Orient.
L'elegància de l'Eriçó està a la llista de pendents, ja et diré...
una abraçada,

Mireia ha dit...

La nit de reis és màgica, ja se sap i només pot portar sorpreses agradables

digue'm ariadna ha dit...

... La capsa de Pandora, on va quedar l'esperança, també tenia espurnes d'il.lusió, i és en la Nit de Reis quan en els ulls de la gent brillen aquestes llumenetes... Desitjo que les seves majestats hagin bones i generoses amb tothom...

L'Espolsada llibres ha dit...

Quina nit de reis més màgica :)
Àfrica si et penges al meu bloc hi ha un post de l'Elegància de l'eriçó. Jo estic paint Les veus del Pamano i pensant com comentar-lo.
Petons,

Mar ha dit...

La nit de Reis és també per a mi una de les més màgiques i emotives que hi ha...res de Pares Noels...els Reis Mags tenen una màgia i una aura de magnetisme que penso que no es pot comparar...els patges deixant els regals a les cases...a Igualada hi ha tradició des de fa molts i molts anys, em sembla que som la segona ciutat d'Espanya pel que fa a l'antiguitat de la festivitat (l'únic que no m'agrada és que no es deixi fer de patge a les dones...ho trobo molt lleig i passat de moda...).
Això del nom de la nena...és que tractant-se de la nit màgica de reis tot és possible...jo encara no tinc fills però a vegades hi pensem i t'haig de confessar que és un dels noms que em ballen pel cap, pel seu significat sens dubte però també per la seva sonoritat, m'agrada com sona...
Assumpta, ja tinc ganes que tornis a Capellades, t'agraeixo això d'enviar un mail a l'editorial, em sap molt greu perquè és una de les llibreries del poble de tota la vida...segur que ho podrem solucionar! Una forta abraçada!

Isabel de Llegim...? ha dit...

Hola Assumpta, no puc deixar de participar en aquest post, per què a mi la nit de Reis tambè em toca molt. És cert que és una nit màgica, per a tots els nens i nenes, però també ho és a totes aquelles persones adultes que estan predisposades a ser tocades per aquesta màgia o que l'atrauen, com tú. Quina sort la del teu marit! i que bonic el discurs, ja m'imagino la "patxoca" que debia fer.
A Igualada és la "festa de la ciutat per excel.lència", ja que hi participa molta gent i tenim una llarga tradició de Cavalcada, més de cent anys. peró lo que la fa especial no són les carroces, sinó tots els actes organitzats en torn d'aquesta festa. El dia dels innocents arriba el patge Faruk amb tota la seva comitiva de patges i "patgesses" el dia 1 al mati es va a tirar la carta i el dia 5 la cavalcada on els reis venen companyats per sun seguici que 600 0 700 patges i "patgesses" que al centre de la ciutat van pujan als balcons amb escales a portar els paquets, després es reparteixen per a totes les cases de la ciutat a portar els seus regals.
Aquesta festa fins l'any 2000 tenia una mancança greu i és que no hi podien particpar dones, ja heu vist que he resaltat la paraula "patgessa".
Fou precisament la màgia d'aquesta nit que em va dur a fer una "bogeria" a la cavalcada de reis del 2000. Amb el suport extern d'una colla d'amigues em vaig infiltrar a la cavalcada, es tractava de no ser massa vista peró si que hi haguessin uns punts estratègics de prensa i que a posteriori surtis publicat que "una dona s'havia infiltrat a la cavalcada i no havia passat res", els de l'organització amb uns arguments que no s'aguantaven per enlloc pensaven que en el moment que hi participesin dones la festa perillaria.
No oblidaré mai la cara dels nens i nenes quant t'hi apropes i parles, peró tampoc oblidaré mai els ulls d'il.lusió i sorpresa d'un avi que al preguntar-l'hi: com estem? va dir "molt bé", peró si "és una dona"....
Bé, tot aixó va dur molta polèmica, molta lluita, peró també em va fer sentir el suport i la solidaritat de moltes persones.
Aquesta patgessa, peró, no podia ser anònima i una amiga li va donar el nom de "Nasira".
L'any 2001 i despres de crear el col.lectiu "Pro-patgesses" ja erem 10 infiltrades, després 20, 30 i per fi l'any 2004 ja ens varen deixar participar "Oficialment".
Aquí ja em vaig retirar de "patgessa" per què consederava que la feina ja estava feta, tot i que encara m'he vestit i m'he pintat, algun any, de manera particular, per alguns fills i filles d'amigues meves. Ara que ja sóc tia-avia potser l'any que be ho tornaré a fer.
M'entristeix una mica, peró, que la Comissió organitzadora no reconeix ni reconeixerà mai que, si avui en dia hi ha dones a la cavalcada es gràcies a l'empenta de tot un seguit de dones i noies que ho varen fer possible, ells al.leguen que ja tenien pensat fer-ho, peró, de mica en mica. Tan les meves companyes com jo estem convençudes que sense la nostra lluita encara avui no hi hauria participació femenina a la festa.
És una història plena de mals moments, ja superats, d'anècdotes,
alegria, il.lusió, peró per sobretot em queda la sensació de que la màgia d'aquesta nit ens va tocar i no ens va deixar fins aconseguir el nostre proposit.
Penso que algún dia algú hauria d'escriure la història de la "Patgessa Nasira" i el seu seguici, sería bonic i no se per què me la imagino amb dibuixets de la Pilarin Bayès. Potser algun dia.....
Mar: he vist que no sabies aquesta história, doncs si, des del 2004 ja hi han noies a la cavalcada de Reis d'Igualada.
Una abraçada a tothom i perdoneu el "rotllo", peró aquesta história, no puc evitar que m'emocioni.

Africa ha dit...

Isabel:Bravo per les dones valentes!!.. i per totes les anònimes que, dia a dia, lluiten dins la seva petita/gran parcel.la de vida.Una abraçada

Mar ha dit...

OH Isabel!!!! Així que tu formaves part d'aquesta iniciativa!!! Enhorabona i ademés moltes gràcies per aconseguir que les dones puguin formar part de la festa! Si que coneixia aquest fet i em semblava molt bona idea però no sabia com havia quedat tot plegat...vull dir que sé que hi ha noies i dones que han participat i participen des d'aleshores a la festa però no sabia si eren "reconegudes" (que malament que sona això)pels tradicionals-carques de tota la vida...
Si han estat acceptades és per celebrar-ho i tal i com tu dius explicar la història ben alt i fort. Encara recordo el girigall que es va organitzar!!! Mare meva, si és que aquesta ciutat me l'estimo perquè és la meva però he de reconèixer (per diversos fets històrics explicats pels avis) que és una ciutat una mica carca pel que fa ales tradicions!!! La meva mare és de Capellades i com a altres llocs les dones des de sempre han fet de patge! només faltaria! ALtres anècdotes com el fet de no deixar banyar a la piscina municipal homes i dones junts (això als anys 50-60)és molt fort! la meva àvia s'hi va trobar i va montar un escàndol!!!
Però bé que també m'allargo!

Salut!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Mireia, realment el record de la nit de Reis és màgic.

Ariadna, tenint el Rei blanc a casa, els regals no podien ser millors¡¡

Mar i Isabel: les tradicions a vegades són tan fortes que costa molt actualitzar-les als nous temps.
Aquesta cavalcada de Igualada pinta molt interessant i després de la història explicada en primera persona per Isabel, m'ha semblat extraordinaria la seva evolució gràcies a la perseverància d'unes dones, i en especial de la Isabel.
Isabel, ja et considerava incombustible però ara si que veig que tenir-te al costat és tot un actiu.