passem pàgina

Estic arribant al final d'un recorregut amb el tema de la Maternitat d'Elna, que va començar amb la proposta de la trobada d'Elnes per fer la fotografia de familia com a regal d'aniversari per l'Elisabeth Eidenbenz.
Ara només queda enviar una còpia de la fotografía signada per l'Elisabeth a totes les Elnes que d'una manera o altra van compartir aquesta iniciativa. Estic escrivint 66 cartes més les de les Elnes que no van poder venir però que també van sumar-se en la distància.
També hi ha pendent la sortida a Elna per atendre la invitació que va fer l'alcalde, el senyor Nicolàs Garcia.
Aviat doncs, us arribarà la fotografia i noves notícies sobre l'anada a Elna.
Però cal seguir treballant...i a vegades penso que potser aquest blog, sobretot darrerament, podria semblar monotemàtic amb tota la bellugadissa de les Elnes.
És per això que m'agradaria passar pàgina, però amb la certesa que la història de la Maternitat d'Elna anirà acompanyant-nos en els propers mesos. La pel-lícula d'en Manuel Huerga serà de ben segur, la propera parada per seguir parlant d'aquesta història.
Però també voldria compartir amb vosaltres nous projectes.
Fa temps vaig encetar una investigació sobre Montserrat, que tinc en un punt mort. Deu ni do el que costa treure alguna cosa de l'abadia...
Paral.lerament vaig començar una nova línia de treball, la qual m'ha fet avançar molt sobre un tema apassionant: els passadors de persones durant conflictes bèl.lics.
El Pirineu entre 1939-1944 és el meu marc històric i geogràfic.
Els protagonistes, persones senzilles, gent de muntanya que sense tenir cap vinculació política ni grans ideals, van ajudar a salvar persones pels camins del Pirineu que fugien del feixisme. Primer de Franco i després de Hitler.
Només un tast perquè entengueu la força d'aquesta història:

Un d'aquests passadors encara viu, amb 97 anys i amb les cames trencades per tres llocs, arran d'un interrogatori de la Gestapo, m'explicava la seva odissea.
li vaig preguntar com era que s'havia jugat la vida, sense cobrar, per passar persones.
Em va mirar un pel ofès i va contestar-me: senyora...el preu per la llibertat no es paga.
Doncs això, una nova història, altra vegada amb herois anònims que no surten en els manuals d'Història però que van lluitar per la llibertat.
El títol, justament no podia ser altre: camins de llibertat.
Paradoxal títol si tenim en compte que a vegades aquests camins de llibertat que fugien de HItler, eren per entrar en un altre règim totalitari com era l'Estat Espanyol de Franco.
En seguirem parlant.