dimecres, 25 de juny de 2008

passem pàgina


Estic arribant al final d'un recorregut amb el tema de la Maternitat d'Elna, que va començar amb la proposta de la trobada d'Elnes per fer la fotografia de familia com a regal d'aniversari per l'Elisabeth Eidenbenz.
Ara només queda enviar una còpia de la fotografía signada per l'Elisabeth a totes les Elnes que d'una manera o altra van compartir aquesta iniciativa. Estic escrivint 66 cartes més les de les Elnes que no van poder venir però que també van sumar-se en la distància.
També hi ha pendent la sortida a Elna per atendre la invitació que va fer l'alcalde, el senyor Nicolàs Garcia.
Aviat doncs, us arribarà la fotografia i noves notícies sobre l'anada a Elna.
Però cal seguir treballant...i a vegades penso que potser aquest blog, sobretot darrerament, podria semblar monotemàtic amb tota la bellugadissa de les Elnes.
És per això que m'agradaria passar pàgina, però amb la certesa que la història de la Maternitat d'Elna anirà acompanyant-nos en els propers mesos. La pel-lícula d'en Manuel Huerga serà de ben segur, la propera parada per seguir parlant d'aquesta història.
Però també voldria compartir amb vosaltres nous projectes.
Fa temps vaig encetar una investigació sobre Montserrat, que tinc en un punt mort. Deu ni do el que costa treure alguna cosa de l'abadia...
Paral.lerament vaig començar una nova línia de treball, la qual m'ha fet avançar molt sobre un tema apassionant: els passadors de persones durant conflictes bèl.lics.
El Pirineu entre 1939-1944 és el meu marc històric i geogràfic.
Els protagonistes, persones senzilles, gent de muntanya que sense tenir cap vinculació política ni grans ideals, van ajudar a salvar persones pels camins del Pirineu que fugien del feixisme. Primer de Franco i després de Hitler.
Només un tast perquè entengueu la força d'aquesta història:

Un d'aquests passadors encara viu, amb 97 anys i amb les cames trencades per tres llocs, arran d'un interrogatori de la Gestapo, m'explicava la seva odissea.
li vaig preguntar com era que s'havia jugat la vida, sense cobrar, per passar persones.
Em va mirar un pel ofès i va contestar-me: senyora...el preu per la llibertat no es paga.
Doncs això, una nova història, altra vegada amb herois anònims que no surten en els manuals d'Història però que van lluitar per la llibertat.
El títol, justament no podia ser altre: camins de llibertat.
Paradoxal títol si tenim en compte que a vegades aquests camins de llibertat que fugien de HItler, eren per entrar en un altre règim totalitari com era l'Estat Espanyol de Franco.
En seguirem parlant.

7 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Assumpta esperem les noves històries que formen part de la memòria col·lectiva. Compta amb l'Espolsada pel que calgui.

digue'm ariadna ha dit...

... El teu recull de la història d'aquest passador ens recorda que hi ha coses que no es compren i no tenen preu, que hi ha paraules grans que caldria escriure-les amb lletra majúscula pel seu significat que dignifica a tothom qui creu en elles, i que cal llevar la tela de l'oblit que durant massa temps ha cobert masses memòries. Molts ànims per aquests camins, per aquests projectes...

Anònim ha dit...

EL MEU AVI VA PASSAR LE MONTANYES CAP A ANDORRA. AMB 98 ANYS ENS VA DEIXAR L'AGOST DEL 2007. VAIG HAVER D'INSISTIR MOLT PERQUÈ M'EXPLIQUÈS L'EXPERIÈNCIA D'AQUELLS DIES. I GRÀCIES A DIFERENTS PASSADORS EN CADENA VA ARRIBAR A REFUGIAR-SE A UNA MASIA DEL PIRINEU ANDORRÀ. SERÀ UN GRAN HOMENATGE ASSUMTA. LA TEVA DEDICACIÓ SUPOSARÀ UN TREBALL DE REFERÈNCIA PER A MOLTA GENT.

UNA ABRAÇADA.

lola ha dit...

Assumpta,
Aquest "tastet" del teu nou treball de recerca ens obre, sense dubtes, un horitzò d'històries plenes de generositat, ideals i sentiments.
Una abraçada, Molta força!

Anònim ha dit...

Sempre m'ha impressionat molt tot el referent a la fugida de persones, tant de Catalunya com de qualsevols país, per motius de guerra o repressió.

Per mí tal com varen pujar-me la meva familia era tabu, tot el que feia referencia a la guerra.Dons generalment no es comentaba masa referent al tema.

Una abrasada, i segueix fen recerca per el coneixament de les joves generacions.

zel ha dit...

El preu de la llibertat no es paga...
Senzillament ho diu tot i més, és tota una declaració de principìs...
Em fas una mica d'enveja amb aquestes recerques que fas...
Petons!

nitratdeplata ha dit...

Assumpta,
Ja ens ha arribat la foto!!
Moltes gràcies!!!