quasi vacances...

el dia 14 de juny era una data important perquè era el final d'una mena de "turmalet" intens de dies carregats de conferències, cursos, treballs per entregar, projectes per enllestir...
Ahir s'acabava aquest sprint final amb la trobada de les Elnes a Elna, on va servir per a retrobar-nos tots plegats
Ara ja tot s'esponja i l'agenda està més buida. Per altra banda, aquesta baixada d'activitat em servirà per poder enllestir els dos llibres que tinc entre mans.
El primer, ultimant els darrers retocs, Els Contrabandistes de la Llibertat que sortirà a finals d'octubre.
El segon, una biografia d'Elisabeth Eidenbenz per Sant Jordi 2010.
Entremig, altres investigacions endegades. Montserrat i els seus secrets continua sent un repte pendent.
Però l'altre dia, arran d'una conferència que vaig donar a la Val D'Aran, vaig conèixer persones del territori que van viure i veure la darrera acció important dels maquis en aquella vall a la dècada dels anys quaranta.
Els testimonis són impressionants i m'han posat la mel a la boca perquè torni aviat.
Segur que ho faré...entre altres coses, perquè la conferència a Escanhau va ser d'aquelles que et deixen sense paraules per la calidesa de la rebuda i el tracte.
A més, enmig d'aquella natura tan pletòrica de verd i aigua que serveix per alimentar l'esperit ...qui és que no torna?
us deixo dues fotografies de la vall que m'han deixat sense alè per la seva bellesa i perquè córrer aquests darrers dies per aquell indret era com tenir quasi vacances...