Foto de la ruta de l'exili del trimestre passat, davant de Can Perxers (Agullana)En el meu post anterior emfatitzava molt sobre l'empenta de la Miriam i la Paula davant les adversitats a l'hora de impulsar activitats vers el tema de l'exili.
Per dissabte vinent, dia 17, hi havia un munt de coses a fer: conferències, xerrades, passejades històriques, dinar de germanor i l'obra de teatre la Maternitat d'Elna.
Finalment, l'obra de teatre s'ha suspès per manca de liquiditat de l'Associació Soca-rel, que no pot pagar el catxé del projecte teatral.
No és que no haguessin fet bé els "números", doncs l'obra té un cost total (amb piano, il.luminació, etc) d'uns 7.000€, i elles tenien ja avançat de la seva butxaca gairebé 3.000€ a l'espera de les subvencions de l'administració, que havien d'arribar a finals de juny. La Diputació de Girona havia aprovat la quantitat de 5.000€ i el Memorial Democràtic 2.500€.
Fins al darrer moment han estat trucant i esperant...els diners estan al caure...deien...
Finalment la Diputació de Girona ha rebaixat la quantitat de 5.000€ a 1.000€, i del Memorial Demcràtic, només silenci administratiu.
El seu darrer cartutx va ser l'ajuntament d'Agullana, que les va animar a demanar un préstec a una entitat bancària. (sense comentaris)
Aquestes noies han perdut 3.000€, perquè han pagat cartells, tickets de dinars de convidats, despeses vàries i l'hotel de 6 exiliats de Marsella del Cercla Català que venen convidats a les jornades d'exili a Agullana.
Quan els hi arribin els 1.000 de la Diputació i els 2.500€ del Memorial Democràtic, senzillament recuperaran els diners que han avançat, sense comptar les hores perdudes, que són moltes.
En temps que surten els escandols de Fèlix Millet, encara sap més greu que els diners públics no arribin a tothom per igual.
Amb tot, em quedo amb la reflexió de la Mírima i la Paula. Ahir em deien: ...el que més greu ens he sap es que els polítics no faran més actes fins els 75 anys de l'exili, ja saps com els hi agrada les commemoracions rodones, i aleshores, pobrets, molta d'aquesta gent gran, ja no si seran...
Doncs aixó, el 17, dissabte, tots a Agullana, però sense el final rodó que hi havia programat, l'obra de la Maternitat d'Elna.
En el seu lloc, intentaré omplir l'espai amb una conferència meva del Setè Camió
No serà el mateix però és el meu granet de sorra perquè la jornada quedi dignament clausurada.
I una cosa més, el més important serà conèixer als exiliats de Marsella, tot un exemple de com es pot estimar el país, Catalunya, des de la distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada