dimarts, 13 d’octubre de 2009

trobada a Agullana II (rectificació)

Foto de la ruta de l'exili del trimestre passat, davant de Can Perxers (Agullana)

En el meu post anterior emfatitzava molt sobre l'empenta de la Miriam i la Paula davant les adversitats a l'hora de impulsar activitats vers el tema de l'exili.
Per dissabte vinent, dia 17, hi havia un munt de coses a fer: conferències, xerrades, passejades històriques, dinar de germanor i l'obra de teatre la Maternitat d'Elna.
Finalment, l'obra de teatre s'ha suspès per manca de liquiditat de l'Associació Soca-rel, que no pot pagar el catxé del projecte teatral.

No és que no haguessin fet bé els "números", doncs l'obra té un cost total (amb piano, il.luminació, etc) d'uns 7.000€, i elles tenien ja avançat de la seva butxaca gairebé 3.000€ a l'espera de les subvencions de l'administració, que havien d'arribar a finals de juny. La Diputació de Girona havia aprovat la quantitat de 5.000€ i el Memorial Democràtic 2.500€.
Fins al darrer moment han estat trucant i esperant...els diners estan al caure...deien...

Finalment la Diputació de Girona ha rebaixat la quantitat de 5.000€ a 1.000€, i del Memorial Demcràtic, només silenci administratiu.

El seu darrer cartutx va ser l'ajuntament d'Agullana, que les va animar a demanar un préstec a una entitat bancària. (sense comentaris)

Aquestes noies han perdut 3.000€, perquè han pagat cartells, tickets de dinars de convidats, despeses vàries i l'hotel de 6 exiliats de Marsella del Cercla Català que venen convidats a les jornades d'exili a Agullana.
Quan els hi arribin els 1.000 de la Diputació i els 2.500€ del Memorial Democràtic, senzillament recuperaran els diners que han avançat, sense comptar les hores perdudes, que són moltes.

En temps que surten els escandols de Fèlix Millet, encara sap més greu que els diners públics no arribin a tothom per igual.

Amb tot, em quedo amb la reflexió de la Mírima i la Paula. Ahir em deien: ...el que més greu ens he sap es que els polítics no faran més actes fins els 75 anys de l'exili, ja saps com els hi agrada les commemoracions rodones, i aleshores, pobrets, molta d'aquesta gent gran, ja no si seran...

Doncs aixó, el 17, dissabte, tots a Agullana, però sense el final rodó que hi havia programat, l'obra de la Maternitat d'Elna.
En el seu lloc, intentaré omplir l'espai amb una conferència meva del Setè Camió
No serà el mateix però és el meu granet de sorra perquè la jornada quedi dignament clausurada.

I una cosa més, el més important serà conèixer als exiliats de Marsella, tot un exemple de com es pot estimar el país, Catalunya, des de la distància.

7 comentaris:

ROSA M BRET ha dit...

Benvolguda Assumpta, res em podia saber més greu que confirmar avui en el teu blog el que ja sabia des d'ahir. Ahir a la tarda vaig compartir una estona amb la Míriam. Et puc ben assegurar que s'han esforçat fins més enllà d'on poden arribar les seves possibilitats humanes.Malgrat tot,encara hi ha oídes sordes a una crida tan solidària.Com molt bé es desprèn del teu escrit, l'Administració ha fallat. Personalment penso que darrere d'aquesta definició global d'Administració s'hi amaguen els veritables responsables del fet que s'hagi malmès una part important d'un somni: ELS POLÍTICS.Em costa entendre que individuus que són on són perquè el seu poble els hi ha posat vulguin perdre de vista un compromís com aquest.
Senyor¡ Que se n'ha fet de l'esperit emprenedor i lluitador que se suposa que haurien de portar per senyera?
La Míriam i la Paula tenien un somni,un somni que volien regalar als agullanencs i a la gent que té el cor ferit per aquesta hitòria. Em trenca el cor i m'emplena d'impotència veure la seva decepció.
D'altra banda m'omple de satisfacció poder tenir el luxe de compartir la jornada amb la gent de Marsella. Una gent que, malgrat el temps i la distància, no han permès que l'oblid arrelés en els seus orígens.A veure si com solem dir per aquí DONEN UNA LLIÇÓ DE MODOS als desarrelats de la memòria hitórica.
Asumpta, en aquesta mena d'actes no ens calen un gran nombre de caps freds,en fan falta cors ferms i amb caliu. Cors com el teu, el de la Míriam i el de la Paula.Cors plens de sentiment que s'adhereixin al vostre projecte, encara que sigui només de pensament, no cal que sigui de presència. A trávés de tots ells farem viatjar aquest homenatje per fer-lo arribar als qui se'l mereixen.
Assumpta, tingues per segur que la clausura d'aquest acte serà tan digna com esperes.
ENDAVANT SOCA-REL¡ SOU POQUES PERÒ VALENTES¡
Assumpta, gràcies pel teu suport.
ROSA M BRET

assumpta ha dit...

Rosa Maria,
sort de gent com tu que veu les coses tal i com són...
ens veiem el dissabte.
una abraçada
Assumpta

Joana ha dit...

Deunidor!

PAQUITA SUÑER ha dit...

Després de llegir el blog i també els posteriors comentaris, què podria dir que no s'hagi dit ja... La veritat és que no em deixa d'impressionar l'actitud de l'Administració... Tant poca importància donen a la història i la cultura de Catalunya?? Segurament no és la primera vegada que Administració i POLÍTICS ens decepcionen a molts de nosaltres i, per més "inri", ho fan sense donar cap tipus d'explicació ni justificació! I després què? Queden ensorrades... totes les il·lusions d'aquells que ha posat tot el seu esforç en aquest projecte, especialment la Míriam i la Paula, que hi han dedicat un temps i un esforç inimaginables. Per tot això, voldria afegir per últim que tot i les adversitats crec que aquest projecte ens hauria d'omplir d'orgull als AGULLANENCS, i enviar tot el meu suport i ànims a l'associació Soca-rel. Fins dissabte! Moltes gràcies!

Míriam Lladós ha dit...

A tots i a totes ...tant la Paula com jo (la Míriam) continuem lluitant. La Elisabeth va tirar endavant una Maternitat per la getn del nostre país enmig de dues guerres "la Nostra" i la IIGuerra Mundial. Va donar la possibilitat de viure a 596 nes i nenes ...ella si que va ser valenta!!!
Doncs per ella i altres com ella i pels qui no van tornar i pels qui va haver de tirar endavant la nostra terra amb molta valentia i esforç....
Tal com diu l'Assumpta en el primer full del seu llibre de la Maternitat d'Elna : "Pel nen enterrat a la sorra"
No li fallarem !!!

Núria Casademont i Plà ha dit...

Realment és més que lamentable tot plegat. I més que una indecència, em sembla que és d'una immoralitat extrema l'actuació de les administracions sobre aquest tema. Ja no només per què la Paula i la Míriam hagin avançat diners de les seves butxaques, no. Sinó que el fet que la bomba final; en aquest cas l'Ajuntament d'Agullana; hagi estat qui les hagi convidat a demanar un crèdit. Això, és una mofa.
Tot i així, sort en tenim que hi ha gent que segueix treballant, tant per la memòria històrica, com pel País.
No defalliu, que sabeu prou bé que hi ha gent que us recolza fermament.
Ens veiem demà a Agullana.
Salut.

Anònim ha dit...

Ja, verjetno zato je