Si voleu fer Rutes d'Exili, cliqueu al blog associat

dilluns 28 de desembre de 2009

candidats a mataroní/na de l'any 2009


Aquest final d'any encara em guardava una bona sorpresa: ser candidata a la mataronina de l'any 2009.
No m'ho esperava, i quan uns amics m'ho van notificar em pensava que em prenien el pel.
No crec que guanyi doncs tinc una competència molt dura. Hi ha en Pep Plaza (en Guardiola de Cracòvia), els actors Joan Pera i Jordi Bosch, en Peret, l'Espartac Peran de TV3...
Una historiadora competint amb figures tan mediàtiques...i dos candidats més, no tan coneguts però sentimentalment dins els nostres cors mataronins i que fa poc ens van deixar: l'advocat Pep Manté i el pintor, Pep Novellas.
Amb tot, em fa molta il.lusió ser candidata i això ja és molt.
Per qui vulgui participar, aquí us deixo l'enllaç. Mataroní/na de l'any.
Ah... i encara que avui sigui el dia dels Sants Innocents, no és broma!!

dijous 24 de desembre de 2009

Bon Nadal



Fa dies que escolto poc "Bon Nadal". Ara es més políticament correcte dir "Bones Festes" o "Bones vacances d'hivern".
Que voleu que us digui, a mi m'agrada més el "Bon Nadal" perquè em retorna al meu món d'infantesa, quan encara no sabia que no tothom passa un "Bon Nadal".
Miro enrere i veig el pessebre que feia el pare amb aquell caganer que em feia riure, i em ve als llavis el poema d'Aubanell:

Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.

Un majoral l'apressa
"vinga, vinga, caganer!"
que tot això et passa
per ser massa llaminer.

L'estel que tot ho vigila
se n'adona d'aquest fet
"poso la llum més fluixeta"
li diu a l'angelet

No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.


I ressegueixo dins la memòria, el riu de plata del pessebre del pare...el Nadal és dur perquè notes més que mai les absències dels que ja no hi són.
I penso amb el Nadal d'estrenada joventut, amb aquell primer petó just abans de la missa del gall, a la petita ermita de Sant Simó de Mataró.
I el primer Nadal amb la Joana que omplia la buidor de l'avi traspassat...
I aquell Nadal intentant que cada ovella torni al seu corral...
I...tants Nadals, que no puc dir més que: Bon Nadal amb un dibuix de Mafalda que vaig trobar fa poc en el fons d'un calaix, però que avui té tot el sentiment que us vull fer arribar.

dijous 17 de desembre de 2009

amunt i avall tot explicant la Maternitat d'Elna


Fotografies Montserrat Farré
Aquests darrers dies ha estat de bojos, anant amunt i avall, intentant tancar projectes.
Sembla que el món s'acaba quan finalitza un trimestre, i sovint, les presses no et deixen valorar els petits instants en que cal parar-se i reflexionar.
Fa dies que volia escriure aquest post, perquè és representatiu per explicar com molts professors d'IES han reaccionat amb la història de La maternitat d'Elna, i com els alumnes s'emocionen i pensen, com aquests de Tarragona, que van juntar-se tots en l'auditori del Palau de Congressos per escoltar la meva conferència.
Ja veieu que hi havia molts joves,tants... que d'entrada em vaig espantar...però de mica en mica van anar obrint ulls com taronges i el silenci era sepulcral, emocionant... i al final em van sorprendre amb un detall: alumnes interpretant al mestre Pau Casals, cançons relacionades amb l'exili. Aquí em va tocar emocionar-me a mi.
Després, quan vaig arribar a casa, vaig trobar-me un mail que deia:
...moltes gràcies per explicar-nos una història bellissima, plena d'humanitat i respecte envers les dones. Sé de que parlo quan parlem de respecte perquè a casa, la mare va patir durant molts anys, en silenci, la violència del meu pare. Jo era petita i no entenia perquè la mare sempre plorava quan el pare marxava a treballar i tornava a plorar quan estava a punt de tornar.
Ara, de més gran, he entès moltes coses, perquè la mare sempre portava maniga llarga a l'estiu per amagar els morats dels braços....els avis van ajudar-nos i el meu pare no pot apropar-se a nosaltres per una ordre del jutje. Penso que sovint no calen guerres per patir, i que persones com Elisabeth Eidenbenz a mi m'ensenyen com s'ha de lluitar per canviar el món, que no hem d baixar el cap, nosaltres no.


Que voleu que us digui, sobren totes les paraules amb aquest mail, i em fa pensar quantes dones pateixen en silenci encara el maltractament físic i psicològic.
Tant de bó les noies d'ara entenguin que no poden baixar el cap. Elles, no.

dimecres 9 de desembre de 2009

Tarragona homenatja a les dones de la Maternitat d'Elna





El passat dia 3 de desembre, la ciutat de Tarragona va homenatjar a l'Elisabeth Eidenbenz, responsable de la Maternitat d'Elna, reconeguen la seva tasca en pro de la solidaritat envers altres dones, posant una placa en un carrer, amb el nom de Maternitat d'Elna (1939-1944)
Va ser un acte emotiu, perquè mentre es feien els parlaments, jo tenia en el meu cap, totes les cares d'aquelles dones del 39, que m'explicaven la seva vida i l'esperança desfeta enmig d'un exili cruent.
Una esperança que va ser salvada en el darrer moment per l'Elisabeth Eidenbenz, donant una nova oportunitat per seguir endavant, en aquell casalot abandonat d'Elna.
Allà, enmig d'aquells policies municipals vestits de gala per l'ocasió, recordava a l'Encarna i a la Cèlia, que ja ens han deixat, a la Remei, la Maria, la Rosa, la Conxita, la Carme, la Consuelo, la Teresa...i l'Elisabeth.
Dones que van perdre la guerra, però que van guanyar totes les batalles de la vida.
Vaig intentar imaginar que dirien si visquessin aquell moment, amb la perspectiva que dóna el pas dels anys, que ajuda a relativitzar un passat, tant propi com col.lectiu.
Per a elles doncs, aquest homenatge. I que serveixi perquè les noves generacions entenguin que som com som pels qui ens van precedir, i que existim perquè tota una generació va aguantar i no es va rendir mai malgrat la derrota.
També volia agrair públicament l'esforç de l'equip humà del Palau de Congressos de Tarragona, per la seva sensibilitat en treure aquesta història al carrer, i en particular, la Txell, que ha sabut engrescar a tothom perquè petits grans gestos com aquests, apropin el nostre passat al present.
Moltes, moltes gràcies.