Fa mesos que em demanen la conferència la Maternitat d'Elna pels alumnes dels IES de Catalunya.
És una història polièdrica, conté moltes lectures i els valors pedagògics hi són, però no sóc docent i reconec que al principi em feia una mica de pànic establir contacte amb els adolescents, tancants dins el seu món, sempre mantenint les distàncies... i tot sumava per imaginar que no me'n sortiria.
Però explicant aquesta història he vist com, de mica en mica, les distàncies s'escurcen, s'emocionen...i quan un adolescent plora d'emoció et deixa sense paraules.
Un d'aquests IES, Pius Font i Quer de Manresa, m'ha passat una fulla de valoracions que m'ha servit per comprovar com el missatge arriba.
Hi han comentaris que m'han sorprès, com per exemple:
...som les generacions futures i hem de canviar moltes coses...
...per poc que puguem, si hem d'ajudar a algú, ho hem de fer...
...aprendre sobre la història, la nostra història...
...aprendre a viure amb dignitat...
...sensibilitzar-nos i emocionar-nos...
...saber esforçar-nos...
...valorar el nostre temps de pau...
I així, llegint aquestes frases m'he emocionat molt perquè l'esperit de la Maternitat d'Elna s'està estenent com una taca d'oli allà on fa més falta: en el món adolescent.
Com deia aquell avi ...ara ja em puc morir.
Evidentment, és una frases feta, no em penso pas morir, encara em queda corda, però volia compartir amb vosaltres, lectors del blog, aquesta satisfacció, i demanar-vos una vegada més que passeu la veu d'aquesta història dins dels vostres particulars trossets de món.
Perquè com diu un d'aquests alumnes de Manresa...recordant el passat millorarem el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada