dissabte, 28 de maig de 2011

el darrer comiat a Elisabeth Eidenbenz





Sota una pluja fina vaig acomiadar-me d'Elisabeth Eidenbenz poc abans que comencés el funeral.
No em va sorprendre gens la seva tomba, una senzilla creu de fusta amb el seu nom gravat i res més. Austera com ella, fidel al seu estil fins el darrer moment.
Vaig tenir temps per deixar-li una rosa vermella que duia des de Cardedeu, i un munt de notes de condol que havia rebut aquests darrers dies de gent anònima, via mail.
De fons, sonava Bach...el músic de l'església assajava per la cerimònia.
De mica en mica va arribar la gent, poc més d'una vintena, no més...El batlle d'Elna amb uns quants "nens" de la senyoreta Isabel. En Roberto, la Cèlia, en Raul, en Guy, en Tristan...i els quatre nebots d'Elisabeth. L'escàs seguici el tancava el cònsol d'Espanya, com a representant del govern espanyol, el Director General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya el Sr. Joan Auladell, la majordoma de l'església i el jardiner del petit cementiri.
Mentre el pastor protestant anava recitant una lletania en alemany, pensava en com seria un funeral de l'Elisabeth a casa nostra. De ben segur que hauríem omplert qualsevol església a vessar de gent...i allà a Zuric, poc més d'una vintena...
El batlle d'Elna i en Guy, un "nen" de la maternitat d'Elna, van posar la nota emotiva quan llegiren un petit discurs en francès, on enumeraven tot el que havia fet aquesta gran dona, i que compensava la fredor germànica de la cerimònia.
Les notes de Bach, sortides del violí del músic, van ser la cloenda d'un comiat molt especial, molt a la mida d'Elisabeth Eidenbenz, com sempre... sortint per la porta del darrera, sense fer soroll, amb poca gent per acomiadar-la... poc més d'una vintena.

10 comentaris:

Glòria ha dit...

Buf!!! realment emotiu. Abans de llegir el teu post, tot mirant les fotos, he pensat el mateix que tu: senzilla i discreta fins el final. Moltes gràcies per tot, Assumpta, no puc dir res més.
L'esperit de l'Elisabeth, seguirà més enllà de la Maternitat d'Elna.
Una abraçada.

Joan ha dit...

Bon dia!

Comparteixo l'emotivitat del moment, però no puc estar d'acord en una qüestió. La Generalitat hi estava representada pel director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, que sóc jo, i que vaig assistir a tot el funeral, al costat del cònsol general d'Espanya a Zurich, Sr. Eduardo Junco. En aquesta condició vaig saludar la família, especialment el nebot de la Sra. Eidenbenz, i altres assistents, entre ells el pastor i també l'Alcalde d'Elna, amb el qual vam estar parlant a bastament dels actes a Elna dels dies 12 i 25 de juny, i del conveni a subscriure amb el Memorial Democràtic. Jo mateix vaig dipositar una rosa damunt les cendres de la Sra. Eidenbenz.
També considero que ha de ser fruit d'un error la frase que s'atribueix al cònsol general, Sr. Eduardo Junco, tota vegada que des de dimecres passat vamb estar en contacte permanent i, a més, em va acompanyar durant tota la meva estada a Zurich ahir.
Lamento no haver pogut saludar personalement l'Assumpta Montellà, però no havia tingut l'honor fins ara de poder-la conèixer en persona, tot i que vaig llegir el seu llibre gairebé en el mateix moment que va sortir al mercat anys enrere. Em sap greu no haver-la sabut identificar ahir, però també és comprensible per l'emotivitat de l'acte d'ahir, a l'igual que ella no em va identificar a mi com a representant institucional de la Generalitat, tot i anar amb l'escut de la Generalitat a la solapa. Espero tenir l'ocasió i l'honor de saludar-la aquest mes de juny a Elna.
També aclarir que, a més de ser jo al funeral en representació del Govern, el mateix President va publicar una nota de condol i, alhora, s'estan fent tasques per publicar diverses necrològiques a Zurich.
Descansi en pau l'admirada Sra. Elisabeth Eidenbenz, perquè la seva heroicitat va permetre mantenir la fa en el gènere humà en els moments més foscos.

Joan Auladell
Director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament

Celia Cañas. ha dit...

Un comiat auster,tal com era ella.

Tu i el Jordi heu sigut els representants de tots nosaltres, i per això et dic " gràcies" .

Sempre estarà en el nostre record.

Celia.

Enriqueta ha dit...

Gràcies per ser a Zuric, Assumpta. Els meus alumnes de 4t d'ESO de l'Instuitut de Vidreres van llegir el teu llibre i van anar a Elna a visitar la Maternitat. També es van emocionar a Argelers, antic camp de concentració dels republicans espanyols. Van ser aquests joves els que em van demanar de fer un minut de silenci a la classe de català. Un petit homenatge a l'Elisabeth Eidenbenz, model de solidaritat envers els més desvalguts de totes les guerres del món: les dones i les criatures.

Africa ha dit...

Assumpta, hi erem tots.Segurament a ella ja li va estar bé cóm es va fer. Penso molt en la Yetti.Una abraçada.

mayte ha dit...

Sí. No esperaba otra forma de despedirse de este mundo al que tanto contribuyó para hacerlo un poquito más humano...
También contigo desde Lima. una forta abraçada

Valentí ha dit...

M'agrada "descobrir" gent que ha complert amb el ser deure de persona humana. I, el descobriment de l'Elisabeth, te'l dec a tu. Gràcies!

pepi ha dit...

Gracies per compartir la teva despedida d'Elisabeth. Molt emotiva.
Una abraçada

friki master ha dit...

Molts estem amb la Elisabeth, moltíssims!!

Maria Aguilà ha dit...

gràcies assumpta per deixar-nos d'alguna manera o altre ser presents en el comiat d'una heroïna! :)