dimecres, 25 de maig de 2011

Elisabeth Eidenbenz sempre amb nosaltres


He volgut posar aquesta fotografia de l'estació del poble de Rekawinkel (Àustris) on l'Elisabeth va passar els anys més feliços de la seva vida, amb la companyia de la seva amiga de l'ànima, Yetti.
Elles m'explicaven com molts dies anaven fins aquesta menuda andana de l'estació de tren de Rekawinkel per anar a Viena.
És una petita estació que jo també vaig conèixer perquè arran del documental de TV3, amb la productora ENUNAI sobre la Maternitat d'Elna, havia una seqüència de trens i jo "baixava a Rekawinkel".
Però no vam tenir en compte que en aquell petit poblet passa un tren cada tres hores... amb un rètols d'horaris en alemany (no enteníem res...) que ens feia dubtar per planejar un esquema de rodatge.
Total, vam decidir que esperaríem el primer tren, i podeu imaginar que vaig tenir temps per conèixer tots els racons d'aquella estació.
L'Elisabeth i la Yetti reien quan els hi explicàvem a la tarda la nostra aventura de l'estació, tan diferent de les estacions del món modern, amb un ritme frenètic, comparada amb aquella andana de Rekawinkel...

Avui m'ha vingut al cap el record, pensant que l'Elisabeth agafa el seu darrer tren, i que m'agradaria evocar-ho imaginant que s'espera a l'andana del seu estimat Rekawinkel, sense presses, com tantes vegades...

Demà marxo cap a Zuric per l'enterrament, sabent que m'emporto molts missatges de tantíssima gent, que m'han arribat d'una manera o altra, i que d'alguna forma no vaig sola en aquest darrer comiat.

A tots, moltes gràcies.

14 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Una abraçada ben forta...

Glòria ha dit...

Sabia que aniries :-) Un petó i una abraçada.

SOM DONES ha dit...

Estem amb tu en aquest adeu. Una abraçada molt forta des de Taradell

Esther Catalina ha dit...

No marxes sola, Assumpta,

De fet, agraïts per haver-nos "presentat" aquesta dona excepcional que ens ha ensenyat tant, gosem demanar-te encara un favor més. Et demanem que ens portis a Zurich. Hauràs de fer molta força per carregar una maleta plena d'agraïment, de reconeixement, d'estimació i, en aquests moments, no ho podem evitar, també de tristesa. La mort de l'Elisabeth Eidenbenz ens ha deixat una miqueta orfes. Personalment, en aquests moments no podem fer massa més que plorar-la. Haurem de refer-nos, però, d'aquesta tristesa i transformar-la en empenta, en una empenta que ens hauria de permetre donar continuïtat al seu esperit.

Et demanem que, com has fet en altres ocasions, siguis la nostra ambaixadora. Amb la teva sensibilitat i també amb la teva passió i vehemència, amb el teu compromís, no en podríem trobar cap de millor.

Una silent abraçada.

Elna Homedes i Catalina i família

Jaume Aregall ha dit...

Des de dilluns, sense l’Elisabeth Eidenbenz, la sorra d’Argelers m’ha semblat més freda, més grisa, més humida,... Però no, rellegint parcialment La Maternitat d’Elna, un escalf humanitari –malgrat l’emoció– m’ha tornat a temperar l’ànima...

Descansi en pau, Elisabeth. 597 gràcies per haver-nos deixat un testimoni tant valuós.

Assumpta, gràcies per haver-nos desenterrat d’un injust oblit una història tant propera. Estem amb tu.

Jaume Aregall
Cercle Cultural
Montcada i Reixac

Anònim ha dit...

Una abraçada Assumpta!
Estarem amb tu des de Reus!

Carme

Jaume ha dit...

Gràcies a tu per haver fet pública aquesta història. Fins que no vas escriure el teu llibre poquíssima gent la coneixia.
Trist país el nostre que vol donar lliçons de memòria històrica i s'oblida d'aquestes persones.

Ha anat a morit el dia que a casa nostra la xusma feixista vol tornar a treure el cap. El tallarem, pel nostre bé i pel record de gent com ella.

Toni Espinosa ha dit...

Tot i que feia molt de temps que l'Elisabeth estava delicada no deixa de ser un gran cop la seva marxa. Tot i així deixa un llegat envejable, que poques persones en aquest món poden igualar. Sis cents fills que han pogut fer la seva vida gràcies a ella, que no va ser mare. El món li ha d'estar plenament agraït i la millor manera de fer-ho és seguint el seu exemple i aprenent dels seus valors. Mentre el seu record visqui en nosaltres l'Elisabeth Eidenbenz estarà entre nosaltres.

Anònim ha dit...

assumpta,

una abraçada... i pensa que els que no hi són viuen entre nosaltres mentre els que estem vius els recordem! l'Elisabeth forma part de nosaltres, de la nostra història a la que tu has donat veu, i viurà en les Elnes, les petites Elnes que, d'alguna misteriosa manera sé, i ho sé quan miro la meva, amb dos anys però ja tan obstinada i amb caràcter, seran el seu relleu. Tots hem de fer-ho possible!!!!! la trobada d'Elnes aquest any serà intensament sentida, especial... moltes emocions, com sempre, però aquesta vegada amb l'enyorança de l'absència. Com saps ha estat un any molt dur per a mi, com a mare, he perdt l'Ona, la meva segona filla, a les 32 setmanes de gestació, pero això vull pensar que, els éssers estimats i q tan enyorem són, d'alguna callada manera, entre nosaltres, sempre... i recordar-los, anomenar-los els fa vius.

una abraçada de nou!
Meritxell de Fàbregas

Mercè Mulet ha dit...

En nom de Dones en Xarxa, i en el meu propi, el més humil ram de roses espiritual per a una de les persones més humils i volgudes, aquí, i ara mateix allà a on sigui.
Descansa en pau, Elisabeth. T'ho mereixes!

Anna Prat ha dit...

Jo només volia dir-te una cosa: Moltes gràcies per haver-nos fet conèixa a l'Elisabeth, sense tú no hauríem sapigut mai que va existir una persona tant i tant compromesa amb les causes socials. Ara ens ha deixat, i aquests moments sempre són durs de passar, cal fer el dol, perquè la pèrdua d'una persona estimada sempre ens afecta, ja que sabem que no la podrem veure mai més, però ara ens toca pensar que la seva història quedarà per sempre més a la nostra memòria i aquest fet la farà estar sempre entre nosaltres!

David Espunya ha dit...

En aquesta vida, entre els uns i els altres, tenim la sort de poder comptar amb amics de tots els racons del món, i nosaltres en tenim molts d’amics. Molt a tocar de casa, com aquell qui diu a la mateixa cantonada, la colla de Santa Agnès i la colla de Les Xicas tenim la sort de conèixer a l’Assumpta Montellà. Amb ella gaudim de magnífiques tardes al Molí amb xocolata i coca, amb ella fem xerrades històriques al menjador de casa seu, amb ella hem après, encara més, a ser més humans. Perquè amb l’Assumpta Montellà em conegut la gran història de l’Elisabeth Eidenbenz.
Donar les gràcies a l’Assumpta ens sembla poc, per això volem estar al seu costat per la malaurada noticia de la mort de l’Elisabeth Eidenbenz, la dona que va canviar la vida no només als refugiats republicans de la Maternitat d’Elna, és la dona que també ha sabut canviar la vida a les nostres generacions. Encara que a la distància, volem estar presents al seu costat per dir adéu a una dona que ens ha fet veure la vida amb uns altres ulls.
Gràcies als seus llibres, La Maternitat d’Elna i Elisabeth Eidenbenz: més enllà de La Maternitat d’Elna, la historiadora i escriptora Assumpta Montellà ens ha donat a conèixer la vida més humana i pròxima d’una persona que per sempre més formarà part de les nostres vides. Per tot això i per molt més, que potser ara mateix no recordem, moltes gràcies Assumpta. Moltes gràcies Susi.
Ara que faràs aquest viatge més enllà de les nostres fronteres, no t’oblidis dels teus amics. Pren un tros del nostre somriure, que per molt petit que et sembli, quan els ajuntis tots, serà el millor remei per fer més lleuger aquest camí massa llarg per pair a la soledat. Aprenem de l’Elisabeth, avui siguem més valents, siguem més segurs i sobretot, siguem més ferms.

La colla del Molí i la colla de Les Xicas.
Santa Agnès de Malanyanes, dimecres 25 de maig de 2011.

Anònim ha dit...

Gràcies per acostar-nos a la vida de



















Descansi en pau.
Gràcies per acostar-nos a la vida d´aquesta heroïna.
Moltes gràcies

Imma C.

Josep Pere ha dit...

Hola a tots(es),
Ja coneixia l'historia d'Elna per familiars directes, sempre en veu baixa, amb la por enganxada a la pell, després en publicar el llibre vaig saber els noms, de l'Elizabeth Eidenbenz especialment. Recordo una visita a l'edifici, en plé procés de restauració, furtiva, amb la meva cosina, i el magnetisme i energia positiva que transmeten aquelles parets... Hi haurien d'anar totes les escoles de Catalunya i coneixer-ne la historia.
Quan ho recordo encara m'emociono i em cauen les llagrimes...
Realment, qui salva una vida, salva tota la humanitat. Gràcies, gràcies, gràcies Elizabeth...