ha mort Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz i Maria Garcia (una mare d'Elna), juntes a l'any 1940 i en una retrobada setanta anys més tard.

Conèixer a Elisabeth Eidenbenz ha estat un punt d'inflexió en la meva vida, tant des de l'àmbit professional com personal.
Lluny queda aquella primera trobada a Rekawinkel (Àustria), on totes dues en la seva petita sala d'estar, repassàvem les fotografíes de la Maternitat d'Elna...l'etapa més important de la meva vida...va dir-me.
Avui, si miro enrere, sembla com si no fos possible la seva absència, ben al contrari. Noto la seva proximitat més que mai.

Aquesta tarda, quan m'ha arribat la notícia de la seva mort, he tancat el mòbil i m'he replegat a casa meva, he obert la meva particular "capsa de sabates" on guardo les seves cartes, i m'he posat a rellegir-les.
...usted tiene que avisar-me cuando venga para que yo pueda preparar nuestro encuentro...Yetti pasarà a buscarla...en su borrador hay errores ya que nuestra primera maternidad fue en Bruillà i no en Elne...me gusta su notícia de las pequeñas con el nombre de Elna...usted me enseñó como se hace la Ñ y la Ç en mi ordenador pero no me acuerdo donde ponia el dedo de la mano izquierda...estoy en Zuric i Yetti en Austria, despues de 60 años junto a Yetti estamos separadas, nos telefoneamos cada dia pero no es lo mismo...tengo una habitación con mis muebles, cuadros y libros y cosas de Rekawinkel... acuerdese de nombrar a Maurice Dubois i Ruddi Olgiatti i a Trudie i a Karl en su nuevo libro, sin ellos nada se podria haber hecho...su hija ¿sigue tocando la flauta?...la música es importante...

Mentre llegeixo i escric aquest post, estic escoltant Bach, la Suite nº1, la seva preferida...i poquet a poquet he deixat d'escriure perquè avui no em surten les paraules.
Millor escoltar música, perquè com deia l'Elisabeth, la música és un llenguatge universal, no li calen paraules i ens transporta les emocions i els sentiments...

Bach avui em fa companyia en un dia trist, però també em reconforta perquè poques vides han estat tan plenes de sentiments i valors com la de l'Elisabeth Eidenbenz, i el seu llegat s'ha quedat amb nosaltres.
Pot haver un final més bell que aquest?