avui, dia 30, a Terrassa

Amb Betsabé Garcia, autora de Juguen Dames, i Laura de Andrés, autora de El Preu de la Fam, i jo mateixa amb el llibre Elisabeth Eidenbenz, fem una taula rodona per debatre i explicar: com apropar la Història a tothom i fer-la molt més amena i propera a tots nosaltres.

Us eperem

Dia: dijous 30 de juny
Hora: 19 h
Lloc: Llibreria Abacus Terrassa
Adreça: Font Vella, 72-78 Terrassa

divertimento 2º d'estiu

En el post anterior plantejava una pregunta sobre el Setè Camió, com a concurs casolà...i no se si era massa fàcil o els lectors saben molt de camions perduts carregats d'or.
Dues persones, en Ramon i la Núria han contestat correctament i ja tenen el seu premi, però m'agrada l'interès despertat i proposo una segona part, una mica més difícil... Ara 3 preguntes:

- qui era el Ministre d'Hisenda en la darrera etapa de la II República, i que vivia a la mateixa mina Canta de La Vajol?

- quin dia es va cel.lebrar la darrera sessió de Corts espanyoles abans de l'exili, i a on?

- qui conduïa el darrer camió i per on va creuar la frontera?

Qui encerti primer les tres preguntes, tindrà un exemplar de El Setè Camió.

un divertimento d'estiu

Aprofitant que ja s'apropen les vacances, que podrem llegir...us proposo una mena de joc, un concurs casolà.
Qui conegui la resposta a un enigma de el Setè Camió, tindrà un exemplar del llibre, per poder-lo llegir aquest estiu.
La pregunta és:

Quants camions que duien quadres del Prado i altres objectes del Patrimoni Artístic van traspassar la frontera la primera setmana de febrer de 1939?

El llibre de El Setè Camió serà enviat a la primera persona que encerti la resposta, a través de Comentaris.

la Nit de Sant Joan

Per avui, nit de Sant Joan, només un petit poema de Miquel Martí i Pol, que a mi m'agrada molt perquè et permet "veure" el que descriu. I també perquè les meves particulars nits de Sant Joan s'hi assemblen tant... Bona revetlla!!


Els vailets que a l’estiu,

roben la fruita dels horts

i els altres, els que no la roben,

i fins aquells petits monstres

que durant llargues tardes xafogoses

aprenen les lliçons d’història;

tots plegats

i llurs mares i germanes

i les nenes del veïnat

de menys de catorze anys

i algun home escadusser

que diu que estima la família,

però que, en realitat,

no té deu rals per prendre’s un cafè;

tots plegats, repeteixo,

criden desassenyadament

i riuen i s’empaiten

i encenen, incansables,

mants coets i petards

a l’entorn d’un foc de llenya verda,

mànecs d’escombra

i qualque resta de cadira vella.

La Història a l'abast de tothom

Sóc una defensora de la història divulgativa, perquè la gent del carrer conegui la seva pròpia història, que reconegui un passat comú que ens pertany a tots.
Per això em ve molt de gust convidar-vos, juntament amb Betsabé Garcia, filòloga hispànica i autora de Juguen Dames, i Laura de Andrés, periodista i autora de El Preu de la Fam, a una taula rodona per debatre i explicar com apropar la Història a tothom i fer-la molt més amena i propera a tots nosaltres.

No hi falteu, perquè la vostra participació enriquirà més el debat.


Dia: dijous 30 de juny
Hora: 19 h
Lloc: Llibreria Abacus Terrassa
Adreça: Font Vella, 72-78 Terrassa

avui, 20 de juny, a les 19h. Biblioteca El Carmel Juan Marsè

Avui ens podem trobar a la Biblioteca de El Carmel-Juan Marsé, per a parlar sobre la Maternitat d'Elna i la seva fundadora, Elisabeth Eidenbenz.
Compartirem les preguntes, les reflexions i altres sentiments dels components del club de lectura i els alumnes de l'escola de Formació d'Adults que han llegit LA MATERNITAT D'ELNA.
Us espero

El nou llibre PA, CROSTA I MOLLA

Per Sant Jordi va sortir publicat el meu llibre PA, CROSTA I MOLLA.
Va ser una novetat editorial una mica eclipsada per tot el tema de la Maternitat d'Elna, i la recent publicada biografia d'Elisabeth Eidenbenz que va acaparar tota l'atenció dels lectors.
Per contra, PA, CROSTA I MOLLA, va quedar molt relegat el seu interès a la comarca de Les Garrigues, on passa tota l'acció.
Ara però, amb més calma, si que us voldria fer cinc cèntims d'aquest llibre, petit, però intens, on sovint et quedes amb el cor glaçat i l'ànima sotregada quan escoltes aquelles històries de dones, que et fan entrar en el seu particular túnel del temps i t'arrosseguen amb el seu record pel paisatge garriguenc sota les bombes.

Fins fa poc, el llibre només es trobava a Les Garrigues, però ara ja el podeu trobar a totes les llibreries del país.

Perquè us agafin ganes de llegir-lo, us avanço un tast:

El pas del temps fa perdre la memòria però els fets de la guerra, no s'obliden, no.... Així comença el seu relat una dona de la comarca de Les Garrigues quan pregunto sobre el seu passat, els seus records, les seves vivències...
Escriure sobre el passat i la nostra memòria és absolutament necessari per a no repetir els errors d'un temps que van provocar una guerra civil. Però encara és més imprescindible reescriure la història des d'una perspectiva diferent si volem fer un llibre sobre la història de les dones, sempre injustament silenciades només pel fet de ser la versió femenina d'un temps.
Per això, no n'hi ha prou en recuperar el passat sinó fem també un exercici d'enfocament diferent en mirar aquest passat, i més si parlem d'un tema tan masculí com és la guerra.
Ancestralment l'home és el guerrer que conquereix territoris i poder, mentre que la dona és de la cultura recol·lectora, qui té cura del poblat, dels fills, dels vells...i així durant segles i segles.
Aquest patró cultural ha servit des de sempre per a fer uns clixés inamovibles a l'hora d'analitzar tot el que ens ha precedit, sempre en detriment de la dona, el sexe dèbil...
Però si movem les variables de manera diferent a l'estandarditzada i col·loquem el focus d'atenció en la perspectiva femenina, sorgeixen altres reflexions, altres preguntes i altres resultats.
No és la meva intenció fer un llibre reivindicatiu sobre el feminisme actiu, però si que calen models de recerca històrica pensats per a dones o per completar de manera correcta tot el segment de la societat en matèries d'investigació, perquè fins ara, a excepció de casos molt concrets, la història de la humanitat sempre l'han escrita els homes, mai l'escriuen les dones, tot i que elles són el puntal d'aquesta humanitat des de fa segles i segles.
...és la primera vegada que algú em pregunta, que algú m'escolta, que algú dóna valor al que dic...em diu la Pilar d'Arbeca.
...padrina fes això, padrina fes allò, padrina fes el sopar... sempre la mateixa cantarella. Per un dia que em venen a veure per poder parlar, doncs avui us esperareu pel sopar! que jo tinc feina per a recordar... Per què només les dones volem recordar? Per què només les dones guardem dins nostre aquella mirada, aquell gest...?Per què les dones som tan diferents...? em pregunta la Maria de Cervià amb una comunicació de gran complicitat, mentre gravem la nostra conversa a la cuina de casa seva....vols quedar-te a sopar? Faré abadejo estallat. No saps el que és abadejo estallat? Mare meva...doncs, bacallà! Si vols saber la nostra història has de saber també les nostres paraules...
A la cuina de la Maria aprenc que la dona no estava per guerres, prou feina va tenir per subsistir en el seu dia a dia, però vol ser escoltada. I si li ha tocat viure enmig d'una guerra, explica com va aprendre ràpidament a relativitzar els problemes genèrics per fer-los quotidians i buscar solucions.
Si volem recuperar un passat de dones dins un conflicte bèl·lic, no valen els mecanismes de recerca tradicionals. Has de canviar de registre, has de fer preguntes diferents... què sent, què pensa, què fa....durant la guerra. Quan perd l'esperança i quan la recupera...Quan plora en silenci i quan calla mentre dins seu crida desesperadament. Quant dura un dol i quant un patiment...
I aleshores palpes aquells anys com si hi fossis, i els morts, que tornen, perquè el record es transforma en imatges, en paraules, o en paraules mig dites, o en silencis...
Has de rebuscar en el passat amb mirada de dona, t'has de identificar amb la seva vivència i posar-te a la seva pell per entendre la complexitat de les seves respostes, perquè sovint són irracionals i estan amarades de sentiments amb tots els seus matisos, amb totes les seves contradiccions ...sentia les bombes, tenia por, però jo em quedava al llit, esperant, per veure si tot s'acabava...
Quan una dona et dóna aquesta resposta, tan rica en gradacions, estàs en el camí correcte per recuperar el seu passat.
Tot plegat és el perquè d'aquest llibre, per donar veu a totes les dones que volen parlar d'aquella guerra, que volen compartir amb les noves generacions el seu drama soterrat dins una amnèsia voluntària, per a no recordar...com diuen una i altra vegada, però que entenen que cal desenterrar, no per reobrir ferides sinó per arribar a una conciliació entre el passat i el present.
...Si aquest mal tràngol que m'ha fet passar vostè, recordant tots aqueixos bombardejos, ha de servir perquè la meva neta aprengui, doncs engegui el botonet de la seua maquineta i escrigui...
Aquesta frase és de la Leonor, una padrina de Castelldans, i fent-li cas, comencem aquest llibre parlant de dones de Les Garrigues, una terra plena de contrallums on els ametllers i les oliveres guarden dins els seus relleus les històries mai ben explicades d'una guerra civil.

El llegat d'Elisabeth Eidenbenz: les petites Elnes

fotografia familia Homedes





Ahir, dia 12 de juny, Elisabeth Eidenbenz hauria complert 98 anys. Tots esperàvem aquesta data per cel.lebrar plegats el seu aniversari. Amb la gran família d'Elna havíem preparat tot un seguit d'actes per felicitar-la en la distància...que si globus, que si gegants, que si castellers...
Al final no va poder ser. L'Elisabeth se'ns en va anar uns dies abans...però malgrat tot les petites Elnes van mantenir el seu compromís en mostrar que són el seu llegat.
Anaven arribant a la Maternitat d'Elna, contentes, rialleres, alienes al dolor de l'absència, que ahir es notava més que mai.
Vaig intentar guardar una certa distància per copsar millor l'escena: uns nens que corrien amunt i avall, rient, jugant...com aquells nens de l'exili de l'any 1939, aixoplugats sota la tutela d'Elisabeth que va fer-los recuperar el seu somriure.
El Batlle d'Elna, emocionat, a penes va poder llegir el seu discurs de comiat per aquesta gran dona. Em va commoure quan va dir: ...perdoneu el meu català escàs de vocabulari i això farà que a vegades les paraules no em surtin be...o potser serà l'emoció...
Tan de bo tinguéssim un batlle com ell a les terres dels catalans del sud, com diu ell. Que lluita pel que creu, encara que no sigui políticament correcte.
I entremig flaixos d' històries menudes, de gent anònima, que van creuant-se en el temps i en l'espai de manera transversal, com l'Elna d'Arenys de Mar, la més petita, només 2 mesos, que la seva mare alletava asseguda en una cadira...un gest que va recordar-me a altres mares d'Elna, que també alletaven allà mateix fa més de 70 anys.
Contrastaven les cares entremaliades de les petites Elnes, amb les Elnes ja adolescents...posant distància en el posat, però orgulloses de ser-ne part de la història.
I els pares, tots defensors d'uns valors que ens uneix i que junts hem format una gran família, un petit exèrcit de la pau i de la solidaritat. Així m'ho deien: ...que hem de fer per organitzar actes?...que cal fer per ajudar al batlle per mantenir aquesta flama d'Elna? ...això d'avui no ho podem malmetre...
Una mare d'una Elna em va dir: ...quan necessitis ajuda per fer coses, només has de xiular i venim tots!
Un pare de Badalona reflexionava com el discurs de l'Elisabeth, en que defensa la igualtat de tots, podia haver-se llegit en la constitució del seu nou ajuntament, on onegen banderes xenòfobes per aconseguir un mesquí redit polític.

Però d'aquest cabdal d'imatges i pensaments de la meva memòria, em quedaria amb un moment. Una abraçada intensa d'una mare d'una Elna, l'Esperança, que va perdre la seva mare la mateixa setmana que l'Elisabeth ens deixava. Em deia entre plors continguts:...allà dalt segur que es trobaran i veuran això...mira, mira...tantes Elnes...tantes Elnes...

programa del dia 12 de juny de 2011, trobada d'Elnes a Elna

TERCERA TROBADA DE LES PETITES ELNA
Programa

Diumenge, 12 de juny de 2011, a les 16 h – Maternitat Suïssa d’Elna – Castell d’en Bardou

15.30 h Arribada de les famílies i autoritats

16.00 h Parlaments
Sr. Nicolas Garcia, Alcalde d’Elna
Sr. Joan Auladell, Director General de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya.

17.00 h Presentació del regal ofert a les petites “Elna” pel Sr. Jaume Gubianas (artista i autor de la il·lustració).
Entrega per l’alcalde d’Elna, altres autoritats i membres de l’associació D.A.M.E. del regal des del pòdium.

17.30 h Tallers d’escriptura
L’ajuntament d’Elna proporcionarà a cada petita Elna una postal per poder escriure o dibuixar un missatge “de comiat” o “d’agraïment” dedicat a Elisabeth Eidenbenz, o bé de lliure expressió respecte al que representa Elisabeth fent de totes les “petites Elna” les missatgeres de l’Esperança. Aquets missatges seran recollits i trobaran llur ubicació en la Maternitat.

18.30 h Homenatge a Elisabeth Eidenbenz a càrrec de les personalitats i institucions presents amb la participació d’Assumpta Montellà

Signatura del Conveni de col·laboració establert en el marc de la Xarxa d’Espais del Memorial Democràtic entre la Generalitat de Catalunya i la vila d’Elna; aquest conveni permet la integració del municipi i de la Maternitat en la xarxa.

Fins diumenge!!!