"El Silenci dels Telers" em serveix per conèixer llocs i persones amb un passat importantíssim del nostre país, que conserva aquell pòsit tèxtil que ens va impulsar a ser "la fàbrica d'Espanya" quan els nostres veïns de península encara es movien en la foscor de l'Antic Règim.
Posar fil a l'agulla... tenir mala peça al teler... embolicar la troca... etc son només alguns exemples del nostre parlar quotidià i que ens mostra com el tèxtil va calar en la nostra identitat.
I quan busques aquest passat al carrer, trobes un munt de dones que amb el seu cabasset, quan encara era de nit, anaven a la fàbrica per fer anar telers.
I ara ho recorden amb aquella nostàlgia que sempre fa percebre el passat com un temps millor. I t'expliquen tantes vivències...que no podem desaprofitar, que s'han d'escriure perquè no es perdi.
Només així les noves generacions sabran que hi va haver un temps, que a tot Catalunya s'escoltava soroll de telers. A les colònies, a les fabriques i fabriquetes, a les cases...
L'altre dia, una senyora de Sabadell recordava:
...abans, quan caminaves pels carrers de Sabadell, a cada portal, a cada casa, a cada fabriqueta, senties sempre aquell tric-trac de telers, ja formava part de la nostra rutina...però ara el meu net no sap el que és un teler, ni el soroll que fa, i penso que hauria de saber-ho perquè aquell passat, aquella manera de treballar, forma part del nostre caràcter, i del seu, encara que ell no ho sàpiga...
Chapeau! No es pot explicar millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada