75º aniversari de la Batalla de l'Ebre

Ahir vaig acompanyar a un grup de Les Franqueses del Vallès als escenaris de la Batalla de l'Ebre.
Estic ja treballant amb el meu nou llibre sobre aquesta batalla recollint la memòria oral dels que queden vius, bàsicament la lleva del biberó.
Per tant, anar-hi em venia molt de gust per viure les sensacions del territori, d'una terra encara amb ferides obertes en forma de trinxeres.

En el grup venien nanos, adolescents, que van quedar encantats amb aquells escenaris de guerra encara dempeus. Un dels més grans fins i tot es va posar la caputxa de la seva dessuadora i amb un mocador tapant-li la cara saltava de trinxera a trinxera semblant talment un guerriller tret de les pel·lícules de Bruce Willis o de Van Damme.

La parada final de la sortida era a la fossa comú de les Camposines, on es poden llegir els noms de 1.145 víctimes de la batalla.
Aquest espai de memòria és un autèntic lloc de dol i homenatge per a tots aquells soldats, i allà vaig decidir llegir cartes de soldats que mai van tornar a casa.
Són cartes que he pogut recuperar a través dels seus familiars i que ajuden a posar la cara humana a les xifres dels morts.

Vaig anant llegint fragments d'aquestes cartes, on s'entenia la quotidianitat de la vida de trinxera, malgrat la guerra.

" ...els mitjons que vas enviar-me em van molt bé pels dies de pluja..."
"...estic content que el nen no sigui tan garrell com jo, ja tinc ganes de veure'l, quan torni no em coneixerà..."
"...tothom em diu que deus estimar-me molt perquè sóc qui rep més cartes i amb la lletra més bonica..."

A cada fragment, la lectura acabava amb el nom del soldat, i amb la frase que sempre era la mateixa  "no va tornar"

Aquell "no va tornar", dit 5 vegades, va ressonar com cops de puny a l'estómac dels que escoltaven, enmig de la quietud de la tarda, damunt del talús de les Camposines.
Un dels adolescents, se'm va apropar quan ja pujàvem a l'autocar per marxar, i em va dir amb veu baixa: em sap greu haver jugat en aquelles trinxeres...

Havia entès tot d'una que en aquelles trinxeres hi havia mort gent. Ja no calia explicar res més. La Batalla de l'Ebre s'havia assimilat més que mai trepitjant territori..