Trobada d'Elnes, el dia 12 de juny de 2011

Aquests darrers dies tots hem sentit la mort d'Elisabeth Eidenbenz, el pal de paller d'una història que ens ha emocionat: la Maternitat d'Elna.
Malgrat tot, des de l'alcaldia d'Elna volen mantenir la convocatòria de la trobada d'Elnes, tal i com estava programada, pel dia 12 de juny, en el mateix edifici de la maternitat.
L'horari de la trobada serà a partir de les 16h, començant amb uns parlaments per honorar la memòria d'Elisabeth Eidenbenz, i continuant amb diverses activitats per la mainada.
Ens hauria agradat molt haver pogut conservar el caràcter lúdic i festiu de la trobada, tal i com inicialment estava previst, però davant de les circumstàncies, l'acte serà orientat dins una línia d'homenatge.
Amb tot, pensem que també podrem gaudir plegats d'una tarda que servirà per enfortir els llaços entre les persones que ja formen part d'aquesta història.
En cas de mal temps, la trobada es faria a la sala de festes de l'ajuntament d'Elna.
Per a més informació, podeu trucar a: 0033 468378371
o enviar un mail a: transcat@ville-elne.com

us espero a tots el dia 12!!

reaccions a la mort d'Elisabeth Eidenbenz

Moltes persones m'han demanat saber on està enterrada Elisabeth Eidenbenz per poder anar-hi i fer el seu comiat particular.
L'església i el seu petit cementiri (fotografia) correspon a l'adreça:

Alte Kirche Witikon
Berghaldenstrasse
8053 Zuric

Està a les afores de Zuric i cal arribar-hi en cotxe.

Així mateix, també voldria rectificar una afirmació que vaig fer inicialment en el meu post d'ahir, on deia que havia trobat a faltar un representant del govern de la Generalitat.
Sortosament estava equivocada, perquè si que hi va haver representació del govern català.
El senyor Joan Auladell, Director General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya acompanyava al cònsol espanyol, i que jo vaig malinterpretar com una persona més del seu seguici personal. La seva discreció en l'acte va contribuir en la meva percepció d'una absència institucional catalana.

Altres formacions polítiques del nostre país, m'han fet arribar un missatge de condol, com la del grup parlamentari SI, a través del bon amic Toni Strubell, que van fer cap fins a Elna, on deixaren unes flors en memòria d'Elisabeth Eidenbenz.

A tots ells, moltes gràcies.

el darrer comiat a Elisabeth Eidenbenz

Sota una pluja fina vaig acomiadar-me d'Elisabeth Eidenbenz poc abans que comencés el funeral.
No em va sorprendre gens la seva tomba, una senzilla creu de fusta amb el seu nom gravat i res més. Austera com ella, fidel al seu estil fins el darrer moment.
Vaig tenir temps per deixar-li una rosa vermella que duia des de Cardedeu, i un munt de notes de condol que havia rebut aquests darrers dies de gent anònima, via mail.
De fons, sonava Bach...el músic de l'església assajava per la cerimònia.
De mica en mica va arribar la gent, poc més d'una vintena, no més...El batlle d'Elna amb uns quants "nens" de la senyoreta Isabel. En Roberto, la Cèlia, en Raul, en Guy, en Tristan...i els quatre nebots d'Elisabeth. L'escàs seguici el tancava el cònsol d'Espanya, com a representant del govern espanyol, el Director General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya el Sr. Joan Auladell, la majordoma de l'església i el jardiner del petit cementiri.
Mentre el pastor protestant anava recitant una lletania en alemany, pensava en com seria un funeral de l'Elisabeth a casa nostra. De ben segur que hauríem omplert qualsevol església a vessar de gent...i allà a Zuric, poc més d'una vintena...
El batlle d'Elna i en Guy, un "nen" de la maternitat d'Elna, van posar la nota emotiva quan llegiren un petit discurs en francès, on enumeraven tot el que havia fet aquesta gran dona, i que compensava la fredor germànica de la cerimònia.
Les notes de Bach, sortides del violí del músic, van ser la cloenda d'un comiat molt especial, molt a la mida d'Elisabeth Eidenbenz, com sempre... sortint per la porta del darrera, sense fer soroll, amb poca gent per acomiadar-la... poc més d'una vintena.

Elisabeth Eidenbenz sempre amb nosaltres

He volgut posar aquesta fotografia de l'estació del poble de Rekawinkel (Àustris) on l'Elisabeth va passar els anys més feliços de la seva vida, amb la companyia de la seva amiga de l'ànima, Yetti.
Elles m'explicaven com molts dies anaven fins aquesta menuda andana de l'estació de tren de Rekawinkel per anar a Viena.
És una petita estació que jo també vaig conèixer perquè arran del documental de TV3, amb la productora ENUNAI sobre la Maternitat d'Elna, havia una seqüència de trens i jo "baixava a Rekawinkel".
Però no vam tenir en compte que en aquell petit poblet passa un tren cada tres hores... amb un rètols d'horaris en alemany (no enteníem res...) que ens feia dubtar per planejar un esquema de rodatge.
Total, vam decidir que esperaríem el primer tren, i podeu imaginar que vaig tenir temps per conèixer tots els racons d'aquella estació.
L'Elisabeth i la Yetti reien quan els hi explicàvem a la tarda la nostra aventura de l'estació, tan diferent de les estacions del món modern, amb un ritme frenètic, comparada amb aquella andana de Rekawinkel...

Avui m'ha vingut al cap el record, pensant que l'Elisabeth agafa el seu darrer tren, i que m'agradaria evocar-ho imaginant que s'espera a l'andana del seu estimat Rekawinkel, sense presses, com tantes vegades...

Demà marxo cap a Zuric per l'enterrament, sabent que m'emporto molts missatges de tantíssima gent, que m'han arribat d'una manera o altra, i que d'alguna forma no vaig sola en aquest darrer comiat.

A tots, moltes gràcies.

ha mort Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz i Maria Garcia (una mare d'Elna), juntes a l'any 1940 i en una retrobada setanta anys més tard.

Conèixer a Elisabeth Eidenbenz ha estat un punt d'inflexió en la meva vida, tant des de l'àmbit professional com personal.
Lluny queda aquella primera trobada a Rekawinkel (Àustria), on totes dues en la seva petita sala d'estar, repassàvem les fotografíes de la Maternitat d'Elna...l'etapa més important de la meva vida...va dir-me.
Avui, si miro enrere, sembla com si no fos possible la seva absència, ben al contrari. Noto la seva proximitat més que mai.

Aquesta tarda, quan m'ha arribat la notícia de la seva mort, he tancat el mòbil i m'he replegat a casa meva, he obert la meva particular "capsa de sabates" on guardo les seves cartes, i m'he posat a rellegir-les.
...usted tiene que avisar-me cuando venga para que yo pueda preparar nuestro encuentro...Yetti pasarà a buscarla...en su borrador hay errores ya que nuestra primera maternidad fue en Bruillà i no en Elne...me gusta su notícia de las pequeñas con el nombre de Elna...usted me enseñó como se hace la Ñ y la Ç en mi ordenador pero no me acuerdo donde ponia el dedo de la mano izquierda...estoy en Zuric i Yetti en Austria, despues de 60 años junto a Yetti estamos separadas, nos telefoneamos cada dia pero no es lo mismo...tengo una habitación con mis muebles, cuadros y libros y cosas de Rekawinkel... acuerdese de nombrar a Maurice Dubois i Ruddi Olgiatti i a Trudie i a Karl en su nuevo libro, sin ellos nada se podria haber hecho...su hija ¿sigue tocando la flauta?...la música es importante...

Mentre llegeixo i escric aquest post, estic escoltant Bach, la Suite nº1, la seva preferida...i poquet a poquet he deixat d'escriure perquè avui no em surten les paraules.
Millor escoltar música, perquè com deia l'Elisabeth, la música és un llenguatge universal, no li calen paraules i ens transporta les emocions i els sentiments...

Bach avui em fa companyia en un dia trist, però també em reconforta perquè poques vides han estat tan plenes de sentiments i valors com la de l'Elisabeth Eidenbenz, i el seu llegat s'ha quedat amb nosaltres.
Pot haver un final més bell que aquest?