recerca a Montserrat

Fa temps que tinc al cap una recerca sobre Montserrat. Tot just estic a les basseroles del projecte però de moment, ja intueixo per on aniran els camins per mirar i rebuscar.
Per anar fent boca, us deixo aquesta fotografia d'ahir, amb les seves roques enfarinades per la neu, enmig de la boira.
En seguirem parlant.

canvi de data per la trobada d'Elnes

Fa dies ens vam adonar que la data proposada pel batlle d'Elna, en Nicolàs Garcia, per la trobada de nenes que es diuen ELNA, coincidia amb el dia de les eleccions municipals, el 22 de maig.
Des de l'ajuntament d'Elne de seguida es van posar a treballar per rectificar el calendari, i ara ja si tenim una nova data definitiva.
Per tant, canvieu agendes i anoteu en vermell el 12 de juny del 2011, diumenge.
Més endavant anirem informant de l'hora, i tots els actes relacionats amb la trobada.

La història de les dones

Per a mi s'ha convertit en un repte personal escriure sobre les dones i la seva història. Repassant la memòria oral d'aquests darrers anys he pogut comprovar com el relat de la dona és molt més complexe perquè parla també de sentiments, d'emocions, que miren la història des d'arran de terra o, com la dona de la fotografia, han de fer un salt per veure més enllà de la multitud d'homes que envolten el seu món.

Fa pocs dies us explicava que tenia un altre llibre a punt d'acabar, Pa, Crosta i Molla.
Justament en aquest treball ressegueixo les mirades que les dones fan del seu passat.
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres un fragment. Diu així:

......De la guerra tinc records barrejats de coses bones i dolentes, però no tinc amargor d'aquella primera època malgrat les seves misèries, potser perquè jo era jove i em mirava aquell drama com una aventura...
Qui parla així és la Maria Sendra de Cervià, resident a Les Borges Blanques. És una dona menuda, que m'obre la porta i em fa passar passadís endins amb un somriure permanent als llavis i una mirada vivaç. Té 94 anys, quasi tot un segle d'història, però per entendre el seu testimoni has d'imaginar-te-la jove, coqueta i enamoradissa. Per ella la guerra va ser la porta a l'amor ...vés, quines contradiccions... com diu ella mateixa.
Me'n recordo de tota la guerra, de quan va començar amb aquella revolució i després els bombardeigs. Però si vol que li digui la veritat, malgrat tot aquell daltabaix jo pensava encara en el ball, m'agradava molt ballar.
Jo anava a les monges per aprendre, però amb la guerra, les monges van haver de marxar, i quasi millor perquè les monges no volien que les noies anéssim a ballar...
A Cervià hi havia una sala de ball, al costat de casa meva. El meu pare era fuster i va fer totes les obres de fusteria del local. A més, tenia tres o quatre cosins que tocaven, i el meu germà també. Això feia que jo pogués anar a ballar, m'agradava molt, molt...però la guerra va arribar i de seguida es van acabar els balls, les festes majors...
Però l'hi explico això del ball perquè per culpa d'un ballador que jo tenia, vaig marxar de Cervià en plena guerra per anar a fer d'infermera a Tarragona. Que li sembla?
M'ho explica amb cara de múrria, sabent que torna a ser la reina del ball.
La meva germana també ballava i tenia una amiga que se li va morir la mare, i l'hi va demanar: escolta Roseta, que em guarderies el meu ballador, en Cisco? Quan hauré acabat el dol ja te'l recuperaré. I ella va contestar, oi tant, si ell vol... i l'hi va guardar tant bé que s'hi va casar! Que li sembla?
Em mira desafiant, com si donant a entendre que en la seva generació tampoc perdien el temps si l'oportunitat es presentava, i més si parlem de casaments, ...que en aquella època si et quedaves per vestir sants, ja semblaves beneita...
Hi havia un noi amic d'en Cisco, el ballador de la meva germana, que un dia l'hi va dir: escolta Cisco, que m'agradaria ser parent teu, perquè m'agradaria sortir amb la germana de la que tu balles... ell l'hi va contestar: home, ja miraré de fer alguna cosa, però tu també espavila...i així vaig començar un festeig, com qui no vol...
Quan va començar la guerra, aquest noi se'n va anar a Tarragona amb la seva germana, doncs el seu cunyat l'havien cridat per anar al front. Em vaig quedar sense ballador, sense pretendent...sola a Cervià.
Aleshores vaig saber que una amiga meva, la Pilar, s'havia llançat a tota una aventura: fer d'infermera en un hospital de Tarragona. Ella em va explicar que volia ajudar en aquella guerra, des de la seva posició de dona, i fent d'infermera podia aportar alguna cosa. Em va convèncer...i a més si anàvem a Tarragona podria seguir al meu promès...
Aleshores si que vaig saber que era la guerra...fins i tot vaig oblidar el ball, el pretendent....

calendari de presentacions

Amics del blog, us passo la llista dels llocs i les dates ja tancades de les presentacions del nou llibre Elisabeth Eidenbenz; més enllà de la Maternitat d'Elna, per si us queda a prop de casa vostra i voleu acompanyar-me.
Per a mi serà un plaer poder-vos saludar.
us espero.

-01/02 Sant Cugat
-10/02 Girona
-11/02 Cabrils (Maresme)
-13/02 Cardedeu
-17/02 Granollers
-18/02 Banyoles
-19/02 Calella de Palafrugell
-22/02 Sant Andreu (Barcelona)
-24/02 Torelló
-25/02 Manlleu
-26/02 Barberà
-01/03 Malgrat
-02/03 Molins de Rei
-03/03 Igualada
-04/03 Besalú
-05/03 Bellver
-07/03 Súria
-08/03 La Llagosta
-08/03 Collbató
-09/03 Sant Vicenç de Castellet
-10/03 Sitges
-17/03 La Roca del vallès
-18/03 Manresa
-25/03 Sant Joan de Vilatorrada
-26/03 Figueres
-29/03 Vallbona d'Anoia
-31/03 Tordera
-01/04 Navàs
-06/04 Llagostera
-07/04 Capellades
-08/04 Tornabous
-12/04 Les Franqueses
-13/04 Gavà
-14/04 Marata
-29/04 Arbeca
-30/04 Cervià
-06/05 Alguaire
-07/05 Castellterçol
-20/05 Reus

92 peticions per presentar el nou llibre sobre Elisabeth Eidenbenz

Fa pocs dies el diari ARA va publicar un article anunciant el meu nou llibre: ELISABETH EIDENBENZ; MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA.
L'interès per la novetat va ser molt alt, doncs al cap de poques hores tenia un veritable allau de mails per concertar presentacions del llibre.
Biblioteques municipals, clubs de lectura, col.lectius de dones, Centres Culturals, etc... fins a 92 peticions!
Així doncs, ben aviat començarem a rodar pel nostre petit país amb la biografia d'aquesta gran dona.
Us espero!!

per a tu, Teresa

Avui hem assistit a l'acte de comiat de la Teresa Buigues, regidora de Cultura de l'ajuntament de Les Franqueses i bona amiga, que ens ha deixat després de patir un vessament cerebral.
M'ha costat molt mantenir l'esperit serè per acomiadar-la amb unes paraules, manllevades totes, de part de tots els presents.
...sempre ens deixen els millors...deia una senyora gran que plorava en silenci.
Doncs si, ella era la millor per defensar les llibertats, per fer escoltar els valors dels més desvalguts, i sobretot per defensar la nostra memòria com a país i com a societat.
He tingut el privilegi de ser amiga seva, i per això em manquen paraules per poder dir el que vull dir. Voldria dir tant....i sóc incapaç de resumir-ho en quatre ratlles...
Potser quan passin els dies tindré l'ànima més assossegada per a poder escriure amb més fluïdesa, però no volia deixar passar el dia d'avui sense un record per ella.

Pa, crosta i molla

nenes refugiades a les cabanes mirant els avions que bombardejaven.

PA, CROSTA I MOLLA. Aquest és el títol del meu proper llibre, que sortirà pel mes d'abril.
Poques vegades tinc el títol decidit quan encara no he enllestit l'original, però aquest cop ha estat al inrevés. El títol ha esdevingut llibre.
Però... d'on surt aquest Pa, Crosta i Molla?
Estava fent un treball de camp sobre les dones i la guerra civil a la comarca de Les Garrigues. El món rural és un altra perspectiva d'aquella guerra, i cal endinsar-se en el territori per copsar-ne les realitats viscudes.
Parlant amb una dona del poble de Cogul, m'explicava que la seva mare tenia el marit al front, amb cinc criatures que alimentar, el tros, anar a collir olives amb aquell fred...sempre tota sola...plorava quan es pensava que ningú la veia...em deia.
Pèro la mare era animosa i malgrat que aquella vida era mot dura, intentava tirar endavant amb les cinc criatures. Quan els meus germans petits venien i demanaven amb cara de gana... que hi ha per sopar mare? la mare treia el millor dels seus somriures i contestava: avui per sopar, tres coses! pa, crosta i molla!

Em va emocionar aquest relat, i vaig entendre que, amb aquesta frase, resumia perfectament l'esperit de resistència de les dones, confirmant que són el pal de paller de la família i de la societat, tant en temps de guerra com en temps de pau.

el nou llibre sobre Elisabeth Eidenbenz

El llibre encara està a màquines, la portada tot just aprovada, i les galerades acabades de repassar... però aviat sortirà a la venda.
Menstrestant, m'agradaria fer-vos un avanç, una bestreta, un tastet...per motivar-vos a saber-ne més.

...Vosté hauria de provar amb Bach... em diu, quan parlem sobre Mozart i Mompou. I de tots els instruments, el violoncel és el que té més ànima...però no el sé tocar malauradament, i m'haig de contentar amb escoltar les interpretacions dels grans mestres, Casals, Rostropovich...
Posi aquest disc si us plau. És el Prelude per Cello de la Suite núm. 1 de Bach interpretada per Pau Casals.
Casals ho interpreta més pausat, amb gemecs, amb més ànima...Ho sent? Després posarem Rostropovich que va més ràpid, és més perfecte, però...
D'aquesta manera puc entrar dins l'interior d'Elisabeth Eidenbenz. Les barreres comencen a caure quan parlem de música i les distàncies s'escurcen.
Oh...el que més greu en sap de fer-me gran és que ja no tinc prou oïda per escoltar música.
Aquests aparells que porto distorsionen el so, no sona real, i aleshores ja no val la pena escoltar. Només em queda la memòria per recordar els concerts que m'agradaven.
Ara estem escoltant Rostropovich, la mateixa Suite núm 1 de Bach. Compari-ho si us plau amb la versió de Pau Casals.
ho veu? és perfecte però...a vegades la perfecció fa que tot sigui pla, sense missatge, calen relleus a la vida, si el camí sempre fos perfecte no ensopegariem i ens mancarien moltes lliçons per aprendre.

Fins aquí aquest fragment del llibre, però l'he escollit perquè explica perfectament el llenguatge emprat entre ella i jo.
De manera quasi fortuïta entenc que la fórmula per a connectar i parlar amb més fluidesa dels seus sentiments ha de ser la música, un llenguatge universal que no té barreres.
A partir d'aquest capítol formulo així les meves preguntes, com per exemple: quina música posaria en el moment que tanca la Maternitat d'Elna per ordres de la Gestapo?
O... quina música té la Viena de 1945 en plena postguerra?

Benvolgut lector, endevineu quina música tria?

Elisabeth Eidenbenz; més enllà de la Maternitat d'Elna

Elisabeth Eidenbenz (1942)
Elisabeth Eidenbenz (1975)

El proper dia 20 de gener surt ja a la venda el llibre ELISABETH EIDENBENZ; MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA
És una biografia molt esperada la d'aquesta mestra que mai es va rendir i que gràcies al seu esforç van poder sobreviure 597 nadons a la Maternitat d'Elna.
Ella, una dona excepcional, va quedar una mica de rerefons en el llibre de la maternitat, doncs les mares exiliades prenien més protagonisme que la mateixa Elisabeth.
Per tant, quedava pendent explicar més coses d'ella, del seu caràcter, de la seva formació, del seu pensament, dels seus sentiments...
En definitiva, el perquè de tot plegat, i no només en l'etapa d'Elna, sinò també abans i després.
El resultat és aquesta biografia que ben aviat podreu llegir.