Si voleu fer Rutes d'Exili, cliqueu al blog associat

dijous 31 de març de 2011

2 rutes d'exili: La Maternitat d'Elna i El Setè Camió





Llegint el llibre La Maternitat d'Elna, t'entren ganes de conèixer el lloc, l'edifici, però abans, qui més qui menys s'arriba fins la platja d'Argelers, recordant els milers d'exiliats tancats rere les filferrades.

Normalment són persones que van tenir els avis o els pares, tancats a Argelers, i aquella passejada conté una catarsi emocional, convertint-se en un homenatge a la seva memòria.
A 15 kms. escassos s’arriba fins a Elna per visitar l'edifici de la Maternitat d'Elna, avui convertit en museu.

Desprès de la tristesa d'Argelers, l'espai de la Maternitat, reconforta. La casa és molt especial, lluminosa i encara plena d'energia positiva. En paraules de la mateixa Elisabeth Eidenbenz, va ser una illa de pau enmig d'un oceà de destrucció.

L'edifici, d'una bellesa austera emmarcat dins el paisatge d'Elna, amb el Canigó present des de totes les seves finestres, té una dimensió màgica, i les seves parets encara guarden el so del riure dels infants que van ser feliços en aquell casalot malgrat la guerra.

En la ruta de El Setè Camió, les emocions són radicalment diferents però no per això menys intenses. En La Maternitat d'Elna parlem de solidaritat, de pacifisme, de generositat... i en El Setè Camió desvetllem les baixes passions del gènere humà.
El robatori de l'or, la guerra, la traïdoria, la cobdícia... tot entra dins aquesta història que explica com un darrer camió, a les acaballes de la guerra va perdre la seva càrrega, una tona d'or, pels camins de La Vajol, tocant frontera. Seguir les rastres d’aquest camió és el fil conductor de la sortida.

Però abans la ruta comença al Castell de Sant Ferran de Figueres, la fortalesa militar més gran d'Europa i antiga presó del colpista Tejero
En aquell castell es va celebrar la darrer sessió de Corts espanyoles abans de marxar a l'exili, i també es poden visitar les antigues cavallerisses on es guardaven els quadres del Prado.En el seu pati d'armes es signaria l'acord de Figueres, el febrer de 1939, importantíssim per salvar tota la pinacoteca del Prado.

Tot resseguint els camins d'exili, s'arriba fins a La Vajol, on trobarem la masia de Can Barris. Allà s'hi allotjava el President Azaña. A només 300 mt. trobarem la Mina Canta o d'en Negrín, un dipòsit secret on es guardaren també quadres del Prado i lingots d'or de la República.
D'aquesta mina arrenca el mite del Setè Camió. Seguir les pistes del camió i el seu or perdut, robat o enterrat... encara aixeca passions.
La sortida finalitza al Coll de Lli, pas per on va creuar la frontera el President Companys cap a l’exili. Allà, damunt la ratlla de França, es recorda al President de la Generalitat afusellat amb unes lectures i el Cant dels Segadors.

Us animeu a trepitjar Història coneixent el territori?
per a qui vulgui més informació: amontella.c@gmail.com
grups mínim de 35 persones

dilluns 28 de març de 2011

homenatge a Elisabeth Eidenbenz... i moltes coses més

FOTO FAMÍLIA HOMEDES

El passat dissabte, dia 26 de març, es va fer l'acte d'homenatge a Elisabeth Eidenbenz, a la Biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona.
De fet, també s'aprofitava la trobada per presentar el meu llibre ELISABETH EIDENBENZ, MÉS ENLLA DE LA MATERNITAT D'ELNA, i retrobar-nos amb les petites Elnes que volguessin acompanyar-nos.
L'acte va ser emotiu, perquè tots vam notar l'esperit de la mateixa Elisabeth, que ens unia sota una mateixa idea: fer un món més just, més solidari i més pacífic.
També ens acompanyaren el batlle d'Elna, En Nicolàs Garcia, i "nens" nascuts a la Maternitat d'Elna la dècada dels anys 40.

Potser perquè sumàvem moltes emocions, i ens trobarem diferents generacions, va sorgir de manera espontània crear una associació, per anar una mica més enllà dels llibres llegits, per fer més coses que les trobades anuals de les Elnes...

El batlle d'Elna ens va explicar com a la Catalunya Nord s'ha format un col.lectiu, DAME (Descendents i Amics de la Maternitat d'Elna) que treballen per recuperar l'edifici, ara de titularitat municipal, per transformar-lo en un espai de memòria i sobretot per ser un lloc d'acollida per a nens i mares sense recursos.
El nom de DAME està inspirat per la "Gran Dame" que és l'Elisabeth Eidenbenz.
El batlle d'Elna va fer una crida per formar un exèrcit de resistents per la pau i la solidaritat, i junts, treballar per un projecte comú.

Peró tenim una frontera administrativa entre els dos estats (França i Espanya) que dificulta la col.laboració des d'aquí. Per tant, de manera espontània també, es va concretar la idea de crear la nostra pròpia associació, amb el mateix nom: DAME.

De moment ja tenim voluntaris per tresorer i secretari, així com vocals per la Catalunya Nord, pel Barcelonès, l'Empordà i pel Vallès Oriental, respectivament.
Peró ens falten més vocals, tants com comarques tenim a Catalunya, perquè estiguin ben representades totes les Elnes que hi ha a casa nostra.

Van sorgir moltes idees, com per exemple, organitzar un concert de rock benèfic, un partit de futbol entre pares d'Elnes i veterans del Barça, i les trobades d'Elnes, cada any en una ciutat diferent.

De moment, la propera cita és el 12 de juny, amb la trobada d'Elnes a Elna, en una data significativa, perquè coincideix amb l'aniversari de l'Elisabeth Eidenbenz, que complirà 98 anys!!

Peró ja hem començat a sumar, com una mare d'una petita Elna, que proposa:

"...Assumpta, aprofitant l'ocasió, goso comentar-te una idea que se m'ha acudit per la propera trobada d'Elnes del mes de juny. A banda de fer l'entranyable i tradicional foto de família, podríem organitzar un gran mural. No seria gaire complicat, però podria estar bé. He pensat que podríem tenir preparada una gran superfície fosca (si fos una lona seria més fàcil poder-la conservar després). També ens caldria tenir pintura de dits -vull dir que sigui apte perquè els nens la puguin tocar-, podria ser de colors diferents o simplement blanca. Es tractaria, doncs, que cada nena hi estampés la mà fent la forma d'un colom i que s'hi pogués afegir el nom i cognoms de la nena i seu lloc i la data del seu naixement. En acabat es podria reproduir fotogràficament el mural i dur-li una còpia a l'Elisabeth. Podria ser un gran mural que representés com les noves generacions prenen el testimoni de la creença ferma en la pau que ella ens transmet amb el seu exemple.Imagina't un mural amb quasi un centenar de coloms blancs..."

Una altra proposta ens arribava just acabat l'acte, per part dels Falcons de Barcelona, per fer una actuació de les seves figures a Elna el dia 12 de juny.

I així anem sumant entre tots!

En els propers dies us concretaré de quina manera podem trobar-nos "virtualment" per anar recollint idees, suggerències, voluntaris...

Anirem parlant.

dijous 24 de març de 2011

l'admiradora més jove d'Elisabeth Eidenbenz


La Paula és una nena de vuit anys que ha fet un treball d'escola sobre la vida d'Elisabeth Eidenbenz.
La seva història és molt particular, doncs va assabentar-se com una dona havia salvat nens i nenes com ella en un temps de guerra i exilis. A l'escola havien demanat fer un treball biogràfic sobre alguna personalitat, i ella va triar la figura d'Elisabeth Eidenbenz.
De bon començament, la seva mare va ajudar-la, i juntes van navegar per Internet buscant informació sobre la nostra heroïna. Però faltaven algunes dades precises, i la Paula, que no li falten recursos, va trucar a l'emissora de ràdio RAC1, en el programa "Tot és possible" i va demanar saber quins pobles i ciutats del nostre país tenien carrers amb el nom de "Maternitat d'Elna".
La conductora del programa va al.lucinar amb la petita Paula, propiciant la trobada entre ella i jo.
I aquí estem, juntes i contentes d'haver-nos conegut!!
Ei...i el treball, mereix un 10!

Un petó molt fort, Paula.

dissabte 19 de març de 2011

crida per les Elnes


Dissabte vinent, dia 26 de març,a les 18h. hi ha la presentació del nou llibre ELISABETH EIDENBENZ; MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA, a la Biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona.
Amb tot, no serà una presentació qualsevol sinó que voldríem anar una mica més enllà i transformar aquest acte en un homenatge popular per l'Elisabeth Eidenbenz.
Per això convidem a tothom que es vulgui sumar a l'homenatge i de manera especial a totes les Elnes i les seves famílies a assistir-hi.
També hi serà el batlle d'Elna, el senyor Nicolàs Garcia, que ens explicarà com serà la propera trobada d'Elnes a Elna, i altres iniciatives que s'estan endegant al voltant d'aquesta història.
Per qualsevol dubte o comentari, podeu contactar a: amontella.c@gmail.com
Fins dissabte!!

dimarts 15 de març de 2011

la lleva del biberó


Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1920 i 1921 durant la guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment les tropes franquistes havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa i això coincidia amb l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

En total van ser cridats a files uns 30.000 nois nascuts el 1920 i el 1921. D'entrada havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en ofensives militars.

Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó... Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre.

Acabada la guerra, els que sobrevisqueren, corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres, acabant en batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc.

Avui, resseguint un testimoni d'una dona d'Arbeca, que va perdre el seu germà petit al front del Segre, em deia: era un nen encara...

Peró els humans no aprenem...perquè mireu la fotografia següent. Són nens...només...

dimecres 9 de març de 2011

dia de la dona treballadora


Ahir era el dia de la dona treballadora, i m'hauria agradat fer un post...peró vaig arribar a casa passades les 12 de la nit, i el dia 8 ja havia vençut.

Peró ara vull recuperar la diada, encara que tard, i reivindicar la feina de les dones.
Ahir em tocava parlar justament d'una dona excepcional, l'Elisabeth Eidenbenz, l'alma mater de la Maternitat d'Elna.
Pel matí en 2 IES, a la tarda a l'Escola d'Adults de la Llagosta (103 assistents!!) i al vespre a Collbató, on s'innaugurava l'exposició sobre La Maternitat d'Elna.
Tot plegat, un dia de treball intens, i amb l'espatlla immovilitzada i el braç dins el cabestrell (espero que el meu traumatòleg de l'Hospital de Mataró no llegeixi el blog...) i en tren...

Fet i fet, tornava a casa molt tard, i mentre esperava un tren que mai arribava a l'estació de Martorell, amb el so del partit del Barça-Arsenal de fons (amb la llotja plena de dones...), pensava amb les altres dones, les dels fogons i les criatures, i les de la fàbrica, com diria el poeta Martí i Pol... i també vaig pensar amb l'Elisabeth Eidenbenz.

Per a ella és el meu particular homenatge en un dia com ahir, per tot el que va fer i també perquè ella és la punta d'un iceberg de moltes altres dones anónimes que també mereixerien el nostre reconeixement.
Per a totes elles, crits i amunt!!!